Avui he rebut una invitació al Facebook perquè m'agregués a una causa: Una llei antitabac.
Molta gent pensa que el tabac es mereix un respecte en la nostra història, i de fet tenen raó: el conreu de la tana, el contraban i l’estraperlo, les fàbriques i tallers de producció de cigars i cigarretes, les botigues o les ajudes als conreadors, en constitueixen un bon exemple. És per aquest motiu que a Sant Julià de Lòria, la ciutat universitària (sic) i vila tabaquera per excel·lència, hi existeix un museu al seu honor i el dibuix d’una fulla de tabac composa la totalitat del logotip del Centre de Congressos Lauredià. El tabac va convertir l’agricultura andorrana en un preuat monocultiu i va promoure el naixement d’un sector secundari centrat en la indústria de la seva transformació.
Fins aquí, tothom hi està d’acord.
Però tots aquests factors no han de ser un repulsiu perquè les valls d’Andorra quedin enrere en la protecció de la seva ciutadania pel consum d’aquesta droga. Una cosa no treu l’altra.
Deixant de banda els factors negatius i mortals que el tabac té sobre la salut dels seus consumidors; també hi ha el dret de la salvaguarda de la salut dels ciutadans que no fumen. De moment no es pot fumar a l’administració, les escoles, els centres sanitaris i a pocs llocs de l’empresa privada, com la Pizzeria Angelo. Però, tret d'aquesta excepció, encara es fuma - i molt - a la immensa majoria dels bars, restaurants, discoteques i botigues d'Andorra.
Demanar una zona lliure de fum per menjar, arribar a casa sense fer pudor de tabac, poder ballar sense patir cremades i bafarades de cendrer.... conformen tot un dret que en aquest país, Andorra, també s’ha de respectar.
I això ho diu un fumador.
Molta gent pensa que el tabac es mereix un respecte en la nostra història, i de fet tenen raó: el conreu de la tana, el contraban i l’estraperlo, les fàbriques i tallers de producció de cigars i cigarretes, les botigues o les ajudes als conreadors, en constitueixen un bon exemple. És per aquest motiu que a Sant Julià de Lòria, la ciutat universitària (sic) i vila tabaquera per excel·lència, hi existeix un museu al seu honor i el dibuix d’una fulla de tabac composa la totalitat del logotip del Centre de Congressos Lauredià. El tabac va convertir l’agricultura andorrana en un preuat monocultiu i va promoure el naixement d’un sector secundari centrat en la indústria de la seva transformació.
Fins aquí, tothom hi està d’acord.
Però tots aquests factors no han de ser un repulsiu perquè les valls d’Andorra quedin enrere en la protecció de la seva ciutadania pel consum d’aquesta droga. Una cosa no treu l’altra.
Deixant de banda els factors negatius i mortals que el tabac té sobre la salut dels seus consumidors; també hi ha el dret de la salvaguarda de la salut dels ciutadans que no fumen. De moment no es pot fumar a l’administració, les escoles, els centres sanitaris i a pocs llocs de l’empresa privada, com la Pizzeria Angelo. Però, tret d'aquesta excepció, encara es fuma - i molt - a la immensa majoria dels bars, restaurants, discoteques i botigues d'Andorra.
Demanar una zona lliure de fum per menjar, arribar a casa sense fer pudor de tabac, poder ballar sense patir cremades i bafarades de cendrer.... conformen tot un dret que en aquest país, Andorra, també s’ha de respectar.
I això ho diu un fumador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada