Ja fa temps, amb un
amic vam pensar en una quimera: escriure una història negra de Catalunya, amb
els crims més execrables, sangonents, i cruels, comesos per mentalitats, algun
cop pertorbades, i d’altres massa asserenades. Ara em ve al cap l’EnriquetaMartí, aquella vampiressa i proxeneta del carrer Ponent del Cap i Casal, avui
Joaquín Costa, famosa infanticida, xucladora de vida i de sang, que desava els
alés amb greixos, per a un possible consum en pomada per part d’algun burgès temorós
de morir de tuberculosi. Aquella Barcelona de finals del XIX i de principis del
XX bullia d’industrialitat, canvi social, immigració del rerepaís, amb
burgesos, fàbriques i obrers.
La vampiressa
conformava l’epíleg d’un segle XIX molt mogut en el pla econòmic, tecnològic,
científic, social i polític, i com no, també en el filosòfic. Era també el
segle de les ciències ocultes i de l’espiritisme. La seva acció criminal només
es pot emmarcar en aquesta escena dinàmica i canviant d’un món que lluitava per
sortir cap a la modernitat, sovint sense perdre l’abric de la tradició i de la
religió.
Uns quants anys
abans, no molts, de la detenció de l’Enriqueta Martí el 1912, la Seu d’Urgell i
el seu partit judicial estaven encara sotmesos a un estil de vida que no havia
canviat gens des de l’Edat Mitja. Sense anar més lluny, la carretera va arribar
a la capital urgellenca durant la primera dècada del segle XX. La causa
d’aquesta situació, que convertia l’Alt Urgell en una mena d’Afganistan europeu
(salvant les distàncies), era la preocupació dels militars a què una carretera
propiciés una ràpida invasió de França. L’exèrcit preferia un Pirineu sense
bones comunicacions, volia una regió coixí que deturés els exèrcits gals a la
muntanya, mentre la plana s’obria al progrés.
Amb aquesta
situació social, geogràfica i militar de rerefons, el jove historiador de Cabó,
Dani Fité, ens explicà una història ben sòrdida, digna de sortir en un episodi
d’aquesta crònica negra quimèrica, amb una tupinada electoral de rerefons, i
dos interventors forasters del Partit Conservador Liberal linxats per una
multitud de muntanyencs que no van acceptar una grandiosa trampa electoral que
va allunyar el política urgellenc Isidre Boixader del seu escó de diputat al
Congrés per al Partit de la Seu d’Urgell. El seu rival, el conservador, Tort i
Martorell, es va valdre del suport de part del caciquisme i de molta trampa per
sortir escollit. Una elecció que una mica més li costà la vida, com als seus
dos interventors. Tot això passava el 1884.
Fité ens relatà
aquests fets el dimecres, 22 de maig. La conferència és fruit d’una elaborada
investigació per diferents arxius i té lloc en el marc del segon cicle “Desenterrem
el passat”, organitzat per l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i el Consell
Comarcal i que compta amb la col·laboració de l’Institut Comarcal de l’Alt
Urgell.
Apart del Dani,
fins ara, han passat a parlar els historiadors Oriol Vergés i Carmen Xam-Mar.
El primer va realitzar una conferència sobre el paper del Comtat d’Urgell com a
porta d’entrada dels jocs dels escacs a Europa; la segona sobre festa, imatge i
poder a l’entorn del retrat del rei Carles III. Aquesta setmana, l’amic Carles
Gascón conferenciarà sobre els orígens de la indústria formatgera a l’Alt
Urgell.
Dani Fité i Lluís Obiols en la presentació de la conferència.