Aquesta és la primer post que escric, ja feia dies que em rondava pel cap de crear un blog; però ahir, parlant durant un sopar amb la meva amiga i ex companya de fatigues al Col·legi Sant Ermengol, Noemí Rodríguez, em vaig acabar de decidir.
Aquí em teniu, m'he tirat a la piscina, espontàniament, com moltes de les accions que provoco, sense cap mena de mala fe, amb la necessària creativitat i amb els ulls posats en la comprensió del meu pensament.
La meva activitat política, en l'independentisme català, en el qual hi vaig començar a militar amb 16 anys, m'ha donat la facultat de ser receptiu, de lluitar per uns objectius i d' estimar, no només al meu país, sinó també a tota la gent que en aquesta existència que m'ha tocat viure s'ha entrecreuat davant de les meves allargassades passes.
Al contrari del que molts pensareu, parlaré poc de política, m'agradaria posar en aquest espai, tot allò que em commou, que vull transmetre, que em plau escriure i dir. Molts seran els posts dedicats al pensament, a la història que tant m'agrada, al medi ambient, a la igualtat social, al respecte i a les persones que m'envolten. Ja ho veieu, un poti-poti espontani, com jo.
Propense, espontàniament, en aquesta llengua llatina, comú per molts pobles d'Europa i que tant estimo. I serà amb aquesta impulsivitat, com penso escriure, no només en català, sinó en la resta de llengües que conec i m'agrada parlar, escriure i llegir.
Aquí em teniu companys, espero no defraudar-vos.
4 comentaris:
Enhorabona Clemens,
Espero que aquest blog es converteixi en un lloc de referència en les tertulies a la xarxa.
Sense voler desanimar-te, et faig saber que el teu nebot petit en té un des del dia que va nèixer www.fideuaire.blogspot.com ,
tot i que no ho he fet saber mai a ningú, i per tant no té comentaris.
Una abraçada
Martí
Hola Clemens!
Felicitats pel blog i per la foto. Genial. Sort que no saps suajili, sinó patiríem.
Esterem atents al que ens expliquis.
Arnau
Hola Clemens,
Sempre ens han dit que en aquesta vida hem de plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill, potser amb els temps que corren podríem afegir també publicar un BLOG, d'aquesta manera podem deixar una petita empremta del que som i del que pensem en aquest mon cada vegada mes globalitzat.
Felicitats i endavant amb l'iniciativa !
JordiP
Moltes gràcies pels comentaris companys.
Quina gràcia que m'ha fet que el Martí junior ja tingui un bloc, de fet és soci del Barça i de la Germandat de Sant Sebastià. Hehehe.
Adéu.
Publica un comentari a l'entrada