16 d’abr. 2014

Al cap dels anys

L’Àlvar es un home escrupolosament discret, de fet, amb els anys de coneixença, a través de l’amistat amb l’enyorat Jaume Ros i Serra; i al Centre de la Cultura Catalana, ben poques vegades hem parlat de la seva militància independentista i del seu llarg exili a Andorra.  De fet, quasi mai.

La discreció de l’Àlvar en aquest aspecte capital de la seva vida a Andorra, durant una bona colla d’anys, quedava eclipsada per la seva activitat professional com a corrector i periodista. En l’àmbit cultural, dins del Centre hi aportava una vessant molt institucional i legalista, era l’home de seny dins d’una junta quasi perenne formada per una colla de gent amb més bona intenció que enginy.

L’Àlvar, el poeta, el murri, l’educat, la persona que sempre parla des d’un punt de vista ètic i sense mots altisonants, escriu en aquest llibre la vivència que el dugué a Andorra: la seva militància i activisme en l’independentisme català. Una militància valenta, molt arriscada, filla d’un temps, i del relleu que el Front Nacional de Catalunya havia rebut de Nosaltres Sols i d’Estat Català, i com no, també de la derrota d’una Guerra Civil entre espanyols que implicà com mai els catalans.

Ara, a les portes de la senectut, quan la raó s’embolcalla de saviesa i autoritat, l’Àlvar ens explica el seu exemple de militància en un temps tenyit per la negror i el terror del franquisme, i la vigília d’una falsa democràcia disfressada de transició. La llibertat, aquesta paraula tan bonica, aquest concepte que sovint ens pot semblar inassolible, bé mereix la reflexió que ens hem de fer un cop hem llegit aquest llibre: la llibertat individual de l’Àlvar va quedar esguerrada per la militància (ho he escrit bé), per la presó, i durant una colla d’anys per l’exili i el conseqüent silenci, que sempre ha acompanyat la seva absoluta discreció. Uns grillons que l’han arrelat i li han donat una nova llibertat en aquest país català d’adopció que es diu Andorra. Mentrestant, aquella llibertat, per la qual lluitava durant la seva joventut, col·lectiva, de tots plegats, encara roman anorreada. Andorra, la que va donar oxigen a l’ocell engabiat, que en aquell moment era l’Àlvar, representa el miratge de llibertat que tots els catalans volen per a la seva terra. El que Nova Planta destruí, Andorra ho ha conservat.

Títol: Al cap dels Anys.
Autor: Àlvar Valls.






Àlvar Valls i Marc Forné durant la presentació del llibre a Andorra

8 d’abr. 2014

Esteve Albert

El centenari del naixement de l'Esteve Albert se celebra enguany a Catalunya i a Andorra. A Andorra, un grup de gent de les entitats i de la societat civil s'han posat les piles per organitzar tot tipus d'activitats de recordança de la figura d'aquest veritable tot-terreny de la cultura, que era l'Esteve Albert i Corp.

La principal característica d'aquest grup de gent i entitats, coordinats en una comissió, és la d'organitzar els diferents actes del centenari de forma voluntària i amb un cost insignificant per a les institucions. De fet, el Govern d'Andorra, a proposta de la comissió, posa, a través del Ministeri de Cultura, la seva infrastructura administrativa i tècnica per a les reunions, i també en la coordinació de les diferents activitats.

La filosofia dels organitzadors d'aquest centenari és la de fer valdre, tal com ho feia l'Albert, el pes i la vàlua de les persones, per damunt de pressupostos i subvencions, que sovint carreguen i rovellen la dinàmica cultural. És bo que la societat civil monopolitzi la gestió cultural, i que les institucions quedin en un segon terme. El programador cultural ha de ser la societat. Aquesta és la filosofia de la gent que organitza el Centenari de l'Esteve Albert a Andorra. Una proposta que ha estat molt ben rebuda pel Ministeri de Cultura i que esperem que pugui repetir-se en un futur, aprofitant altres esdeveniments.

Fer cultura és fer país.

Comissió Centenari a Andorra