L’Àlvar es un home escrupolosament discret, de
fet, amb els anys de coneixença, a través de l’amistat amb l’enyorat Jaume Ros
i Serra; i al Centre de la Cultura Catalana, ben poques vegades hem parlat de
la seva militància independentista i del seu llarg exili a Andorra. De fet, quasi mai.
La discreció de l’Àlvar en aquest aspecte
capital de la seva vida a Andorra, durant una bona colla d’anys, quedava
eclipsada per la seva activitat professional com a corrector i periodista. En l’àmbit
cultural, dins del Centre hi aportava una vessant molt institucional i
legalista, era l’home de seny dins d’una junta quasi perenne formada per una
colla de gent amb més bona intenció que enginy.
L’Àlvar, el poeta, el murri, l’educat, la
persona que sempre parla des d’un punt de vista ètic i sense mots altisonants, escriu
en aquest llibre la vivència que el dugué a Andorra: la seva militància i
activisme en l’independentisme català. Una militància valenta, molt arriscada, filla
d’un temps, i del relleu que el Front Nacional de Catalunya havia rebut de
Nosaltres Sols i d’Estat Català, i com no, també de la derrota d’una Guerra
Civil entre espanyols que implicà com mai els catalans.
Ara, a les portes de la senectut, quan la raó
s’embolcalla de saviesa i autoritat, l’Àlvar ens explica el seu exemple de
militància en un temps tenyit per la negror i el terror del franquisme, i la
vigília d’una falsa democràcia disfressada de transició. La llibertat, aquesta
paraula tan bonica, aquest concepte que sovint ens pot semblar inassolible, bé
mereix la reflexió que ens hem de fer un cop hem llegit aquest llibre: la
llibertat individual de l’Àlvar va quedar esguerrada per la militància (ho he
escrit bé), per la presó, i durant una colla d’anys per l’exili i el conseqüent
silenci, que sempre ha acompanyat la seva absoluta discreció. Uns grillons que
l’han arrelat i li han donat una nova llibertat en aquest país català d’adopció
que es diu Andorra. Mentrestant, aquella llibertat, per la qual lluitava durant
la seva joventut, col·lectiva, de tots plegats, encara roman anorreada.
Andorra, la que va donar oxigen a l’ocell engabiat, que en aquell moment era l’Àlvar, representa el miratge de llibertat que tots els catalans
volen per a la seva terra. El que Nova Planta destruí, Andorra ho ha conservat.
Títol:
Al cap dels Anys.
Autor: Àlvar Valls.
Editorial: Edicions del 1979 (Barcelona).
Àlvar Valls i Marc Forné durant la presentació del llibre a Andorra
