Mentre preparo el text del darrer dia del meu dietari de Terra Santa, he pensat en posar-ne un bocí al Propense, així anireu fent boca. Es correspon a unes anotacions efectuades dins del bus, mentre sortíem de Betània cap a Jericó:
Sos carrers bruts, empolsimats, deixats i embrossats, així com daurats per un sol potent que rosteix les cases i esgrogueeix l’herba.
La gent senzilla de Betània camina per aquests carrers, que com les voreres farcides d’estris i trastos, no condueixen enlloc, simplement resisteixen el pas de la humanitat dels seus habitants, fills de déu, humils, senzills i detentors de la veritat.
L’horror del lleó d’Israel encercla el seu horitzó, però saben que la llum de déu els il·lumina.
La tomba de Llàtzer, és avui l’esperança del poble Palestí, la seva resurrecció és la seva llibertat.
- Llàtzer, aixeca’t!!!!
- Betània, viu!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada