La premsa d’Andorra anuncia aquests dies l’exposició itinerant de cartells de la Guerra dels Tres Anys (1936-1939): Recordar per no tornar-hi, que té lloc fins a mitjans de febrer al Centre d’Art d’Escaldes – Engordany. Aquesta mostra artística, propietat de l’Abadia de Montserrat, és una de les col·leccions de cartellisme de guerra més importants i originals, sobretot quan el col·leccionista va ser una de les institucions catalanes més perseguides per una de les organitzacions que protagonitzen els pòsters: la CNT - FAI.
Ja vaig tenir l’oportunitat de visitar l’exposició aquest estiu, a les dependències museístiques de Montserrat, i la veritat sigui dita, em va impressionar molt, sobretot els comentaris d’una senyora, ja entrada en anys, que anava acompanyada de dues dones més, segurament les seves filles. Mentre anava veient els cartells, els anava recordant, els lemes sortien de les poselles dels endreços de la seva ment: “No passaran”, “Combat al feixisme” o “Allistat a les milícies...”, tornaven dels seus records més amagats.
La senyora va començar a parlar a les altres dues dones dels bombardejos dels feixistes, de les persecucions i matances dels anarquistes, de la crema d’esglésies o de les purgues dels comunistes. També recordava el seu pare, presoner en un penal administrat per la República.
Jo me l’escoltava de lluny, era interessant, cada dia queden menys testimonis d’aquella massacra que anorreà Catalunya de cap a peus, dividint famílies en meres condicions polítiques i personals, i convidant a la gent a una lluita fratricida contra la dignitat i la humanitat.
Just abans de sortir, la padrina va mirar el rètol de l’exposició i va dir a les seves filles:
“Recordar, per no tornar-hi, quina veritat més gran”.
