L’Esteve Albert
va ser tot un tros de país, de Catalunya, en tota la seva essència. Ho coneixia
tot i a tothom. La seva creació plasmava en el paper els seus coneixements
humanístics i socials. De fet, la seva obra literària és vasta i engloba tots
els gèneres. L’Editorial Andorra, propietat de l’ injustament oblidat mecenes,
fill de la Seu d’Urgell, Bartomeu Rebés, amic de l’Esteve, va publicar després
de la seva mort dos volums sobre els muntatges escènics, a cura del Manuel Anglada, i un altre sobre la
seva creació poètica. L’edició de tota la prosa resta encara com una
assignatura pendent, la qual haurà de requerir un gran esforç, atesa la seva
magnitud. Properament, el 2014, en farà cent del seu naixement a Dos Rius, a l'allargassada comarca del Maresme, una
merescuda data per veure la totalitat de la seva obra completa editada.
L’amic Jordi
Pasques, deixeble de l’Esteve Albert, em va fer arribar l’altre dia un programa
del Pessebre Vivent Pirinenc d’Oliana de l’any 1991, una altra de les obres
escèniques de l’Esteve. Hi surt una poesia que he volgut posar al Propense. Es
titula Fra fred, no en fa, . No es va
publicar en cap de les edicions de les obres completes de l’Albert. Tot i
la seva temàtica nadalenca, sempre es bo de passar una bona estona amb aquesta lectura, divertida i plena de vivacitat, que de ben segur, quan es va representar el pessebre vivent, deuria ser
musicada.
FA FRED, NO EN FA,
SI EN FEIA JA ENS PASSARÀ,
ANEM TOTS CAP AL PESSEBRE
AL BON JESÚS ADORAR.
Jo vinc del poblet de Pampa
i li porto un sarronet,
de les nous que el vent escampa
i he collit
poc a poquet.
Jo li he portat una manta
de les que tenim a punt,
per quan fa aquell fred que espanta
d’Andorra fins a Agramunt.
Jo vinc de Terrassola
li duc mel
dins uns tupí,
que fa olor de farigola,
farigola i romaní.
Jo porto de les Anoves
nous i
serves i pinyons,
perquè allí
els collim a coves
i enlloc més n’hi ha de tan bons.
Llaminadures de Perles
li portem a l’Infantó,
com nosaltres sabem fer-les
que són bones de debò.
Al bon Jesús duc formatge
i un sarró de rabadà,
i un bastó de tantallatge
a sant Josep vull donar.
Jo he vingut de Bassella
perquè he vist al cel lluir
l’estrella que ens meravella
i ens va guiant pel camí.
Pel camí que va a la cova
hem vingut
tots els pastors,
que hem sentit la bona nova
d’un vol d’àngels gloriós.
Que ens ha dit aneu de pressa
i a Jesús
canteu cançons,
la verge Maria el bressa
i hi va gent de tots cantons.
Els d’Odèn i d’Oliana,
de Castellàr i de Lladurs,
ballarem una sardana
a davant del bon Jesús.