Vivíem la transició
i aquell cinema acontentava un nodrit públic compost per la lleva de
l’Arapiles. Joves reclutes i soldats acontentaven els seus desitjos més foscos
i íntims amb el consum d’aquell cinema i les gràcies sexuals de les seves
parelles, o d’alguna que d’altra urgellenca disposada a passar una bona estona
de frenesí.
L’únic cop que vaig
entrar al Valira, va ser un fosc diumenge d’hivern, amb amics del barri, una
tarda que van programar una sessió apta per a tots els públics, amb l'aleshores
ja vella pel·lícula “La vuelta al mundo en 80 días”, protagonitzada per David
Niven i Mario Moreno, Cantinflas
Apart de la canalla
del carrer, poc més públic infantil hi havia, potser la tradició del cinema no
procurava que els pares acompanyessin o deixessin anar els seus fills a aquella
antiga sala. Recordo l’assistència d’un company de classe que hi va anar, era
el Lluís.
El temps va córrer,
amb pressa, i també les nostres vides. A vegades recordàvem aquella trobada al
cinema. Darrerament la seva memòria ho havia esborrat. Però jo encara persistia
en què no es difuminés. Poca gent que avui entra a la discoteca la Crem de la
Seu d’Urgell saben que la sala havia estat un cinema, i també un teatre. Qui recorda aquell cinema? i aquest film?
Aquesta pel·lícula
té una significança molt particular, un missatge encobert, que l’autor de la
novel·la, Jules Verne ens va voler transmetre: La nostra vida és com una volta
al món. El temps varia per a cada viatger, molts dispensen una colla d’anys i
altres molts menys. En tot cas, sempre són els necessaris. Tothom acaba aquesta
cursa, pots trigar més o menys, però sempre arribes al final.
Aquest ha estat el cas del Lluís, que ja ha fet la seva particular volta al món. Qui sap el que ens espera
a nosaltres. Quants dies trigarem per fer la nostra? Suposo que quan arribi el
final d’aquest viatge, el Lluís ens esperi per veure una altra pel·li, aquest cop sense fi, i que sigui també una esbojarrada comèdia, com la majoria d’estones que
vam passar amb ell, rient i buscant el cantó positiu i alegre a tot. Veure’l,
sovint era sinònim de passar una bona estona. Fins i tot ara, durant la
malaltia, en tenia una per explicar.
El Lluís ha
arribat, ha guanyat la juguesca com Phileas Fogg, i ara, com una llum lliure,
amatent, esguarda la nostra arribada.
Per al Lluís Canes,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada