Crònica negra.

Ja fa temps, amb un amic vam pensar en una quimera: escriure una història negra de Catalunya, amb els crims més execrables, sangonents, i cruels, comesos per mentalitats, algun cop pertorbades, i d’altres massa asserenades. Ara em ve al cap l’EnriquetaMartí, aquella vampiressa i proxeneta del carrer Ponent del Cap i Casal, avui Joaquín Costa, famosa infanticida, xucladora de vida i de sang, que desava els alés amb greixos, per a un possible consum en pomada per part d’algun burgès temorós de morir de tuberculosi. Aquella Barcelona de finals del XIX i de principis del XX bullia d’industrialitat, canvi social, immigració del rerepaís, amb burgesos, fàbriques i obrers.

La vampiressa conformava l’epíleg d’un segle XIX molt mogut en el pla econòmic, tecnològic, científic, social i polític, i com no, també en el filosòfic. Era també el segle de les ciències ocultes i de l’espiritisme. La seva acció criminal només es pot emmarcar en aquesta escena dinàmica i canviant d’un món que lluitava per sortir cap a la modernitat, sovint sense perdre l’abric de la tradició i de la religió.

Uns quants anys abans, no molts, de la detenció de l’Enriqueta Martí el 1912, la Seu d’Urgell i el seu partit judicial estaven encara sotmesos a un estil de vida que no havia canviat gens des de l’Edat Mitja. Sense anar més lluny, la carretera va arribar a la capital urgellenca durant la primera dècada del segle XX. La causa d’aquesta situació, que convertia l’Alt Urgell en una mena d’Afganistan europeu (salvant les distàncies), era la preocupació dels militars a què una carretera propiciés una ràpida invasió de França. L’exèrcit preferia un Pirineu sense bones comunicacions, volia una regió coixí que deturés els exèrcits gals a la muntanya, mentre la plana s’obria al progrés.

Amb aquesta situació social, geogràfica i militar de rerefons, el jove historiador de Cabó, Dani Fité, ens explicà una història ben sòrdida, digna de sortir en un episodi d’aquesta crònica negra quimèrica, amb una tupinada electoral de rerefons, i dos interventors forasters del Partit Conservador Liberal linxats per una multitud de muntanyencs que no van acceptar una grandiosa trampa electoral que va allunyar el política urgellenc Isidre Boixader del seu escó de diputat al Congrés per al Partit de la Seu d’Urgell. El seu rival, el conservador, Tort i Martorell, es va valdre del suport de part del caciquisme i de molta trampa per sortir escollit. Una elecció que una mica més li costà la vida, com als seus dos interventors. Tot això passava el 1884.

Fité ens relatà aquests fets el dimecres, 22 de maig. La conferència és fruit d’una elaborada investigació per diferents arxius i té lloc en el marc del segon cicle “Desenterrem el passat”, organitzat per l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i el Consell Comarcal i que compta amb la col·laboració de l’Institut Comarcal de l’Alt Urgell.

Apart del Dani, fins ara, han passat a parlar els historiadors Oriol Vergés i Carmen Xam-Mar. El primer va realitzar una conferència sobre el paper del Comtat d’Urgell com a porta d’entrada dels jocs dels escacs a Europa; la segona sobre festa, imatge i poder a l’entorn del retrat del rei Carles III. Aquesta setmana, l’amic Carles Gascón conferenciarà sobre els orígens de la indústria formatgera a l’Alt Urgell.

Dani Fité i Lluís Obiols en la presentació de la conferència.