Aquests mitjans que
etiqueten una capital o un estat tenen també la seva versió digital, amb
notícies, potser més reduïdes que en l’edició impresa, i en alguns casos de
pagament. Alguns d’aquests diaris, i també el d’Andorra, en la seva versió
digital, ofereixen la possibilitat de comentar qualsevol tipus de notícia,
sense haver de demanar cap mena d’identificació de la seva identitat al que vulgui opinar.
En el cas del Diari
d’Andorra, donant un correu electrònic n’hi ha prou. Aquesta
peculiaritat converteix el que hauria de ser un normal i respectuós fòrum de
discussió, en l’arena d’un circ romà, on els subjectes i objectes de la notícia
es converteixen en una colla de condemnats a les feres, disposats a ésser
esquarterats i devorats per famèlics lleons libis.
A Andorra, les
relacions personals tenen lloc en una escala local, molt propera, en la qual
una persona pot ser veïna del replà de l’escala d’un ministre. Aquesta és una
de les principals peculiaritats positives de la convivència de la ciutadania
amb el poder que fins ara ha caracteritzat a la societat andorrana. Aquesta
proximitat té també les seves connotacions negatives en l’aparició d’anònims,
com els que surten publicats a l’edició digital del Diari d’Andorra.
Aquesta faceta, en
el cas d’un mitjà de premsa que pretén ser insígnia d’una societat com
l’andorrana, el desgasta i el desvalora. Per aquest motiu, l’editor i el
director d’aquest diari haurien de plantejar-se un sistema per moderar
comentaris grollers i insultants, que sovint poden contravenir la llei. Resten
qualitat i alimenten la disputa i l’enveja social. Res més allunyat del que hauria de
ser el seu objectiu: una propera línia de debat i d’opinió.
Els límits de l’ètica,
de la llei, i de la llibertat d’expressió s’han de tenir sempre en compte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada