El Joan i jo vam
compartir feina durant una bona colla d’anys, duent a terme unes tasques laborals
de servei públic molt allunyades de les nostres variades aptituds. Vam ser
caixers de la ITV d’Andorra, al forat d’Aixovall, on el riu baixa acanalat des
de Bixessarri, i on el sol desapareix durant tot l’hivern. Fins i tot la neu hi
aguanta més que en llocs de molta més alçada. Obagot del dimoni! dirien els
vells. I a l’estiu, el sol hi pica com enlloc. Pàtria de lluerts i d'escurçons.
el
Joan és encampadà, caçador, pescador, cortalà, alpinista, seguidor aferrissat
del Barça, un amant de la història d’Israel, entre moltes coses, i també un
andorrà dels d’avui, però que sembla sorgit de les lletres i les màximes que va
escriure l’Antoni Fiter i Rossell al segle XVIII.
Sense
anar més lluny, Antoni Fiter i Rossell, capellà, fill de cal Rossell d’Ordino,
i descendent per via paterna de cal Fiter d’Ares, el sentinella de la vall de
Cabó i antic lloc de pas, avui seria com el Joan, ja que era un home de
cultura, de saber, i d’aquest país. En l’actualitat, el Fiter i Rossell no es
passejaria amunt i avall amb un Cayenne, ni tampoc aniria engalanat com una
falla. Tampoc patiria cap deliri de grandesa com molts connacionals. Possiblement seria un bon caçador, un amant de la natura, de les estades amb els amics, i un home de bé.
Però
tornem al fil de la qüestió, amb el Joan, apart de la feina i alguna que
d’altra afició i vel·leïtat, també compartíem la inclinació estètica per la
cultura. Per aquest motiu, i tot sovint,
la nostra taula de caixa recaptatòria de tributs es convertia, entre usuari i
usuari, en un calaix de sastre de papers de tota mena: apunts, redactats,
llibres, i discs. Entre torn i torn, durant una colla de dies, el Joan em va
propinar amb esborranys de la seva primera novel·la. Una lectura que vaig
emprendre amb forta celeritat i entusiasme. Aquesta va ser la meva iniciació amb la seva, fins aleshores, desconeguda obra.
Gent
com el Joan, i altres, amb molta capacitat creativa, no només en el camp de la
literatura, han de procurar que la seva obra i la seva manera de fer no
romangui en el futur oblidada com un fòssil, tot dins d’una societat bastida
des de fora, des d’alguna alta instància en pro d’una economia que ens pot
castrar la llibertat, allò que durant molts anys ha estat sinònim de ser
andorrà.
Títol: El misteri
de la Pluja de Foc
Editorial: Pagès
Editors (Lleida).
Títol: El clam
silenciós de les muntanyes
Editorial: A4
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada