Carretero i democràcia

Avui trencaré el pacte que em vaig fer de no parlar de política en aquest bloc, la culpa de tot plegat la tenen el Pep i la Sílvia, que ahir a la tarda em van engrescar per anar a Vilafranca del Penedès, per assistir a una conferència del metge Joan Carretero.

Tots coneixem la valentia d'aquest polític quan parla del seu projecte independentista, que s'ha de dur a terme a través d'una coalició o grup que aglutini tota aquella gent i entitats amb aquest objectiu, per damunt dels interessos dels partits. Sí, ho heu llegit bé, interessos de partits. I de fet, aquest és el segon punt del projecte de Reagrupament que cal conèixer, el menys mostrat per la premsa.

Fa un dies, vaig parlar amb una amiga que és militant del Partit Socialdemòcrata d'Andorra. Durant la conversa, em vaig fixar que enraonava en clau política de partit, tot fent servir expressions com: nosaltres farem, el nostre partit o el partit. En cap moment del diàleg va utilitzar un mot que expressés una voluntat general, referida a la ciutadania o a la nació, i com no a la participació democràtica. Tot s'havia de decidir i parlar des del partit.Uns dies després, per la televisió, de nit i tancant la poc participativa jornada electoral de les Eleccions Europees a Catalunya, el president d'Esquerra, Joan Puigcercós, també parlava de partit i d'un nosaltres, tot arraconant fugisseres expressions com poble i ciutadania. De fet, aquella nit em costarà d’oblidar per tres coses: per la victòria l’abstenció, pels vots en blanc i pel nyap de campanya cuinat pel senyor Zaragoza des del carrer de Nicaragua de Barcelona.

Els aparells del partit i el seu joc polític intern han trencat la voluntat participativa dels ciutadans, que per desgràcia està limitada a les eleccions. La mediocritat fa temps que s'ha instal·lat en les esferes de decisió de la política, del tot professionalitzada, amb gent fidel a consignes i interessos, i disposats a vendre fum i jugar amb els possibles electors, com si fossin canalla, un cop cada quatre anys.

Després arriba el moment dels desencisos, les retallades i les promeses falsejades, mentre tot continua igual i el poder resta indemne, amb les seves estructures, tot sigui pel partit. Però res s'ha de moure, encara que augmenti l'abstenció i la menjadora s'engreixi amb més souets i subvencions.

Plantant cara a aquest trist panorama hi trobem en Carretero, el qual planteja un nou model democràtic, més directe, no limitat a les decisions d'un executiu, sinó orientat a la participació de la ciutadania, a través de l'assemblearisme, les llistes obertes i les eleccions primàries. Tant el model de Reagrupament, que ell representa, com el de les Candidatures per la Unitat Popular, situades en l'àmbit del municipalisme de l'esquerra independentista, estan captivant a molta gent desencisada de cotxes oficials tunejats, sopars i trobades a l'Hotel el Castell, i reunions secretes de partit.

La política parteix del ciutadà, i de la seva voluntat de decisió, en la qual ha de residir la democràcia, lluny de la professionalització, l'amiguisme i l'ostracisme promogut pels aparells del partit.

Tant a Catalunya com a Andorra hi calen uns nous models d'organitzacions polítiques, obertes al ciutadà, que representin els seus anhels i amb veu directa per solventar els problemes que ens afecten a tots. Més que mai, expressions com esquerra i dreta pertanyen al passat, en blanc i negre; el futur, que és ara, ha de tenir un altre llenguatge, basat en el progrés, la igualtat, el respecte, el consens, la ciutadania, la nació, el medi ambient i la societat.