Ha mort el Joan, un mestre de debò, un ciutadà, un amant dels esports, un culer, un urgellenc, un caramellaire, un bon home... Per a la seva família ha estat un bon espòs, un paràs i un avi insuperable.
Què més es pot demanar?
Recordaré tota la vida el darrer cop que el vaig veure, a la rectoria de Sant Ot, un matí de tardor que vaig visitar mossèn Parés i el Benigno. Allà el vaig trobar, amb el seu somriure perenne i aquella veu rovellada i aguda, tan característica, plena d’alegria i optimisme. Bé, com no podia ser de cap altra manera, la tertúlia a quatre bandes va estar assegurada.
Què més es pot demanar?
Bon viatge Joan!
Què més es pot demanar?
Recordaré tota la vida el darrer cop que el vaig veure, a la rectoria de Sant Ot, un matí de tardor que vaig visitar mossèn Parés i el Benigno. Allà el vaig trobar, amb el seu somriure perenne i aquella veu rovellada i aguda, tan característica, plena d’alegria i optimisme. Bé, com no podia ser de cap altra manera, la tertúlia a quatre bandes va estar assegurada.
Què més es pot demanar?
Bon viatge Joan!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada