El Zoom

Aquest cap de setmana vaig tenir l’oportunitat de poder assistir al Zoom d’Igualada, el Festival Europeu de Telefilms. Tots sabem on situar Igualada i també que són els telefilms. Fins aquí no hi trobem cap dificultat. Però poca gent sap que és l’Ateneu Igualadí, l’entitat organitzadora de l’esdeveniment, la qual fou fundada el 1863. Això és associacionisme.

L’Ateneu Igualadí ha transformat per uns dies els carrers de la capital de l’Anoia en un passeig on ha estat fàcil trobar els directors i actors dels films participants i els destacats membres del jurat.

El Festival, que com bé he dit organitza aquesta entitat associativa, compta ja amb sis edicions, i en aquest poc temps s’ha transformat en un dels millors exponents continentals de la difusió dels telefilms, aquestes pelis que es produeixen per al consum televisiu.

Durant la Universitat Catalana d’Estiu vaig tenir la mala sort de ser un dels pacients espectadors de la Diada d’Andorra que any rere any s’hi celebra. Dic mala sort, per la poca cura de l’organització i per les barbaritats que es van arribar a pronunciar per boca d’alguns ponents, que potser, massa entossudits en mirar-se el melic, no deixen veure la projecció internacional que pot tenir la societat andorrana, en aquest cas a través de la cultura.

Igualada i el seu festival constitueix el clar exemple d’una societat oberta, amb mires europees, dins de l’àmbit cultural i com no, també identitari. Tranquil•lament podien organitzar un festival de caire local, comarcal o territorial, però han optat per una mirada més allunyada.

Una organització que col•labora amb altres festivals com l’Islantilla o amb entitats com el Centre de la Cultura Catalana d’Andorra, que a través d’un acord que es va signar fa uns dies, permetrà la projecció de tres films del Zoom, en versió original i subtítols en català.

Mirar-se al melic, enfocats només en un tram del nostre passat no contribueix res a avançar i a promoure una societat dinàmica i capaç de tenir una ment oberta i creativa.