Recapitulem?
Ja portem prop d’un parell de mesets amb el Propense i convé que m’aturi per realitzar un recull del que ha significat la sortida a la llum d’aquest bloc.
Per començar, vull agrair a tota la colla de gent que de tant en tant hi aneu entrant per llegir i tafanejar. Sé que molts de vosaltres esperàveu que parlaria de política i per això us sentiu una mica decepcionats. De certa manera, ho comprenc però actualment ja hi ha molts altres blocs que no fan sinó que parlar del que passa en la palestra dels polítics i de la lluita nacional.
A casa nostra també hem de parlar de pensament, d’història, de viatges, de la llengua, de desigualtat social, o de literatura. Per això ha nascut Propense, que com bé vaig posar al primer post, m’agradaria també poder-me expressar en altres llengües, una d’elles l’occità (però em falta temps, és una assignatura pendent). Tot i això, sé que un dia hauré de trencar el meu silenci, però com a veterà que sóc, permeteu-me que us obri la porta d’altres facetes de la meva personalitat que no estan relacionades amb la política .
Propense ha estat molt ben acollit per altres blocaires, com la Noemí Rodríguez, a través del Ningú és perfecte; el Jordi Dalmau i el Xavier Manyer. També voldria agrair a la gent de diari electrònic Viure als Pirineus per l’enllaç que m’han facilitat des de la seva web.
Ah! I d’entre els lectors, en destaco un, l’amic Carles Gascón, que m’ha proporcionat més d’una dada històrica.
Si fem un recull de la feina pendent, en els propers mesos m’agradaria destacar la d’un post més exhaustiu dedicat a la figura del meu oncle avi, el que va anar a la Guerra de l’Àfrica; i un parell de sorpreses que entusiasmaran a més d’un, com la d’una tasca d’espionatge a la Seu d’Urgell durant els anys vint del segle passat.
En Xavi proposa en una opinió del meu darrer post que s’actuï per la catalanització completa de les institucions locals i territorials catalanes, des d’aquí l’emplaço a ell, com a polític destacat a la reserva, i bon lluitador, que ho tiri endavant.
Bé, i per acabar, m’agradaria donar la benvinguda a dos companys de viatge nous en el món dels blocs, un el de la Mireia Pellicer; i un altre, el d’una entitat de la qual en sóc soci, la Societat Andorrana de Ciències, que es empesa per dos incombustibles guerrillers culturals: la Maria Àngels Mach i l’Antoni Pol, felicitats a tots dos.
Espero des d’aquí animar a tota la gent d’arreu que em llegeixi a què intervingui en els debats del bloc.
Voldria tancar aquest post dedicant una estona pel record de la Berta Isern, una antiga militant nacionalista que fa poc que ens deixà. He pogut aconseguir del meu arxiu, una fotografia en la qual hi surt acompanyada d'antics lluitadors com Bonaventura Niubó, antic militant de Nosaltres Sols; i dels traspassats Eduard Tell, del Front Nacional de Catalunya i del Sindicat Obrer Català; i de Jaume Ros i Serra, militant d'Estat Català i fundador d'Unitat Nacional Catalana.
Apa, ens veiem.
Ja portem prop d’un parell de mesets amb el Propense i convé que m’aturi per realitzar un recull del que ha significat la sortida a la llum d’aquest bloc.
Per començar, vull agrair a tota la colla de gent que de tant en tant hi aneu entrant per llegir i tafanejar. Sé que molts de vosaltres esperàveu que parlaria de política i per això us sentiu una mica decepcionats. De certa manera, ho comprenc però actualment ja hi ha molts altres blocs que no fan sinó que parlar del que passa en la palestra dels polítics i de la lluita nacional.
A casa nostra també hem de parlar de pensament, d’història, de viatges, de la llengua, de desigualtat social, o de literatura. Per això ha nascut Propense, que com bé vaig posar al primer post, m’agradaria també poder-me expressar en altres llengües, una d’elles l’occità (però em falta temps, és una assignatura pendent). Tot i això, sé que un dia hauré de trencar el meu silenci, però com a veterà que sóc, permeteu-me que us obri la porta d’altres facetes de la meva personalitat que no estan relacionades amb la política .
Propense ha estat molt ben acollit per altres blocaires, com la Noemí Rodríguez, a través del Ningú és perfecte; el Jordi Dalmau i el Xavier Manyer. També voldria agrair a la gent de diari electrònic Viure als Pirineus per l’enllaç que m’han facilitat des de la seva web.
Ah! I d’entre els lectors, en destaco un, l’amic Carles Gascón, que m’ha proporcionat més d’una dada històrica.
Si fem un recull de la feina pendent, en els propers mesos m’agradaria destacar la d’un post més exhaustiu dedicat a la figura del meu oncle avi, el que va anar a la Guerra de l’Àfrica; i un parell de sorpreses que entusiasmaran a més d’un, com la d’una tasca d’espionatge a la Seu d’Urgell durant els anys vint del segle passat.
En Xavi proposa en una opinió del meu darrer post que s’actuï per la catalanització completa de les institucions locals i territorials catalanes, des d’aquí l’emplaço a ell, com a polític destacat a la reserva, i bon lluitador, que ho tiri endavant.
Bé, i per acabar, m’agradaria donar la benvinguda a dos companys de viatge nous en el món dels blocs, un el de la Mireia Pellicer; i un altre, el d’una entitat de la qual en sóc soci, la Societat Andorrana de Ciències, que es empesa per dos incombustibles guerrillers culturals: la Maria Àngels Mach i l’Antoni Pol, felicitats a tots dos.
Espero des d’aquí animar a tota la gent d’arreu que em llegeixi a què intervingui en els debats del bloc.
Voldria tancar aquest post dedicant una estona pel record de la Berta Isern, una antiga militant nacionalista que fa poc que ens deixà. He pogut aconseguir del meu arxiu, una fotografia en la qual hi surt acompanyada d'antics lluitadors com Bonaventura Niubó, antic militant de Nosaltres Sols; i dels traspassats Eduard Tell, del Front Nacional de Catalunya i del Sindicat Obrer Català; i de Jaume Ros i Serra, militant d'Estat Català i fundador d'Unitat Nacional Catalana.
Apa, ens veiem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada