Aquest cap de setmana que hem passat es recordarà per les eleccions que s’han celebrat a Andorra i a Rússia, el referèndum de Veneçuela, la manifestació dels mil lemes a Barcelona, l’empat dels pericos i els culers a Montjuïc i l’estranya mort de dos agents de la Guàrdia Civil a mans de militants d’ETA prop de Baiona.
Però no us preocupeu, no parlaré de cap d’aquests temes, ja ho sabeu, vaig prometre que no parlaria de política, i de moment no ho penso fer, tot i que la situació que ens envolta m’incita cada cop més a realitzar el pas i expressar i caure víctima d’aquest pecat, l’opinió política. Però això no toca.
Aquest dissabte vaig tenir la sort d’estar a Barcelona, no sabeu el bonic que és poder passejar per aquella ciutat en un dia semifeiner. Així denomino jo els dissabtes, doncs una mica més tranquils que qualsevol dels laborables, conserven aquella frescor improvisable de la barriada, de l’activitat del mercat i dels comentaris matinals de cafè dels fills de la ciutat comtal dels dies en què la majoria de gent treballa i s'estressa.
Quan feia poc que havia deixat el cotxe en un aparcament, prop una d’aquestes granges pastisseries que brollen enmig de l’immens eixample, vaig presenciar una d’aquelles escenes que costen d’oblidar: un matrimoni, d’aquells tan senyors, ben vestits, d’una seixantena d’anys, que no sé cap on deurien anar en aquella hora del matí, es va aturar en un cantonada davant d’un got de plàstic que romania al terra davant d’una vorera.
La senyora li va dir al seu marit:
“Has vist aquesta “guarrada”?”
I ell respongué:
“Sí, l’ha llençat aquell sudaca.”
No vull imaginar l’escena prèvia que havia originat el destí del got, ni l’autoria de l’incident. Simplement em molestà el comentari: el sudaca. Sobretot venint d’una gent que per l’aparença semblava respectable. L’hàbit no fa el monjo i no us en fieu de les aparences.
Qui o què és més incívic? El senyor que va llençar el got? O el poc respecte del matrimoni?
Amb actituds incíviques com la de l’home que llençà el got al carrer i la dels dos prejubilats capitalins no podem anar enlloc.
El civisme ens ha de presenciar en totes les facetes i actes de la nostra vida, des de llençar un got a la paperera fins al moment en què puguis culpabilitzar l’autor de la malifeta, respectant en tot moment la seva identitat. En el moment d’insultar, el matrimoni eixamplí es posà al mateix nivell que l’altre incivilitzat.
Què costa llençar un got a la paperera i tancar la boca per dir segons què?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada