Fa fred, no en fa

L’Esteve Albert va ser tot un tros de país, de Catalunya, en tota la seva essència. Ho coneixia tot i a tothom. La seva creació plasmava en el paper els seus coneixements humanístics i socials. De fet, la seva obra literària és vasta i engloba tots els gèneres. L’Editorial Andorra, propietat de l’ injustament oblidat mecenes, fill de la Seu d’Urgell, Bartomeu Rebés, amic de l’Esteve, va publicar després de la seva mort dos volums sobre els muntatges escènics, a cura del Manuel Anglada, i un altre sobre la seva creació poètica. L’edició de tota la prosa resta encara com una assignatura pendent, la qual haurà de requerir un gran esforç, atesa la seva magnitud. Properament, el 2014, en farà cent del seu naixement a Dos Rius, a l'allargassada comarca del Maresme, una merescuda data per veure la totalitat de la seva obra completa editada.

L’amic Jordi Pasques, deixeble de l’Esteve Albert, em va fer arribar l’altre dia un programa del Pessebre Vivent Pirinenc d’Oliana de l’any 1991, una altra de les obres escèniques de l’Esteve. Hi surt una poesia que he volgut posar al Propense. Es titula Fra fred, no en fa, . No es va publicar en cap de les edicions de les obres completes de l’Albert. Tot i la seva temàtica nadalenca, sempre es bo de passar una bona estona amb aquesta lectura, divertida i plena de vivacitat, que de ben segur, quan es va representar el pessebre vivent, deuria ser musicada.

 FA FRED, NO EN FA

 

FA FRED, NO EN FA,

SI EN FEIA JA ENS PASSARÀ,

ANEM TOTS CAP AL PESSEBRE

AL BON JESÚS ADORAR.

 

Jo vinc del poblet de Pampa

i li porto un sarronet,

de les nous que el vent escampa

i he collit poc a poquet.

 

Jo li he portat una manta

de les que tenim a punt,

per quan fa aquell fred que espanta

d’Andorra fins a Agramunt.

 

Jo vinc de Terrassola

li duc mel dins uns tupí,

que fa olor de farigola,

farigola i romaní.

 

Jo porto de les Anoves

nous i serves i pinyons,

perquè allí els collim a coves

i enlloc més n’hi ha de tan bons.

 

Llaminadures de Perles

li portem a l’Infantó,

com nosaltres sabem fer-les

que són bones de debò.

 

Al bon Jesús duc formatge

i un sarró de rabadà,

i un bastó de tantallatge

a sant Josep vull donar.

 

Jo he vingut de Bassella

perquè he vist al cel lluir

l’estrella que ens meravella

i ens va guiant pel camí.

 

Pel camí que va a la cova

hem vingut tots els pastors,

que hem sentit la bona nova

d’un vol d’àngels gloriós.

Que ens ha dit aneu de pressa

i a Jesús canteu cançons,

la verge Maria el bressa

i hi va gent de tots cantons.

 

Els d’Odèn i d’Oliana,

de Castellàr i de Lladurs,

ballarem una sardana

a davant del bon Jesús.