L'altre dia vaig llegir un petit tractat sobre la imatge de la barretina dins del món català, escrit pel catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili, Pere Anguera. La barretina, la imatge tòpica del [pagès] català (Dalmau editors, 2009), traça la presa de significant d'aquest barret pagès dins del catalanisme. Amb citacions precises, Pere Anguera, ens condueix a través del segle XIX per una Catalunya barretinaira que prengué consciència nacional, mentre la gorra -ja nacional- entrava en desús per altres tipologies de capell. L'autor defuig del folklorisme i centra el seu discurs en la transmissió del catalanisme a través de la barretina.
De l'obra n'extrec un petit paràgraf, prou eloqüent del caràcter català de l'època, l'autoria del qual és de Pompeu Gener, el 1887: "Para ser catalán se necesita llevar la barretina embozarse en la manta, ceñirse la faja encarnada, calzar alpargatas, tener siempre a mano un trabuco, un garrote o una navaja, comer ajos, beber con porrón y estar dispuesto a todas horas a andar a trancazo limpio con todo el que en Cataluña no haya nacido, única solución posible a todo problema social y político" (pàgina 12). Deixant de banda les connotacions xenòfobes que puguin tenir en l'actualitat, aquest text defineix molt bé el caràcter del que era el pagès català, l'habitant de l'interior del país durant el Segle XIX.
Espero que aviat surtin més tractats i estudis sobre aquest barret tan significant per a la cultura catalana, que és la barretina. A primers del segle XXI, manca encara un estudi etnològic sobre la barretina, el seu ús, els colors, la tipologia, i les moltes maneres de posar-se sobre el cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada