Planchart

És un avi d'aspecte trencadís, no gaire alt, i molt escarladenc. Vesteix mudat, sempre impecable, totalment d'acord amb l'elegància d'un oficinista d'aquells que militaven al CADCI a principis de Segle. Amb els seus noranta anys fets, en Josep Planchart i Martori, president d'Estat Català, és un dels darrers testimonis vius, conjuntament amb en Martí Torrent i en Ventura Niubó, del separatisme d'abans de la Guerra dels Tres Anys.

En el seu imaginari, i en el dels pocs militants de la seva organització, l'ordre i el respecte s'acompanyen amb l'abnegació i la lluita. Molts pensen que és el darrer relleu de la generació que va veure Macià, la que lluïa camises caqui, si eren d'Estat; o verd oliva, si eren de Nosaltres Sols. Miquel Badia ocupa l'eix central del seu pensament, i de fet, sempre ha procurat que els joves que té sota la seva custòdia el recordin i l'imitin, conjuntament amb aquells escamots que s'escampaven per Eramprunyà, o que desfilaven per Montjuïc, sota la refilada mirada envejosa dels enemics.

Els seus ulls clars i la seva veu d'ancià no només alberguen pau i bonhomia. Sota aquesta pacífica aparença senil s'amaga tot un soldat català, exemple a seguir, testimoni de l'ahir per a les generacions de joves.

Ferms!