33

Les retallades també han arribat als canals televisius públics de Catalunya, i potser amb un excés de zel, un convergent de torn, tot fent ús de les esmolades tisores ha tallat en séc el 33, un dels estendards de la televisió a casa nostra. En nom de l’economia i de la sortida de la crisi, el govern de CiU ha optat per fondre i esguerrar un canal de divulgació de la cultura.
 

Comprenc que passem per una mala època, i que ens hem d’estrènyer el cinturó, però justament el 33 era el canal probablement que sortia més barat a la Generalitat de Catalunya: Els programes de producció pròpia eren pocs i en diferit, atès que la majoria eren documentals, l’única despesa dels quals era la seva compra i el doblatge de veu en off.
 

Per contra, els convergents no han filat prim amb els esports, encara tenim les transmissions esportives de la Fórmula 1 per TV3 i simultàniament d'altres pel canal Esports 3. O el que hem pogut presenciar avui, un desplegament de primer ordre i pràcticament inèdit en motiu d’un Barça – Madrid que no hem pogut veure a no ser que paguéssim. Un desplegament que pot resultar mitjanament raonable atesa la immensa rivalitat entre els dos clubs, però que ha resultat sobrer en el moment en què ha començat el joc al camp: hem assistit a un programa en directe, presentat pel veterà Lluís Canut, més similar al Salvame de Luxe que a cap altra cosa, amb connexions mig d’amagatotis amb el camp, sense poder veure res del que passava al terreny de joc. M’agradaria saber el cost que ha tingut aquest festival de colors que ha durat molt més enllà del partit. I tot en dos canals de la Televisió de Catalunya, i en simultani.
 

Gràcies a les tisores, la gent que no ha volgut veure el futbol ha tingut ben poques alternatives dins de l’oferta de la televisió catalana, potser mirar les successives repeticions de notícies al 3/24 o els dibuixos animats de Bola de Drac. Sortosament, no tenim toros perquè sinó els veuríem en un canal, també.

M’agrada el futbol, però defujo del “borreguisme” que ens volen implantar des de certes instàncies del poder, tant del de Madrid, com del de Barcelona. El 33 significava una finestra al raonament, al plaer de veure la tele, a pensar, a fruir de certa estètica, a mirar el passat, o els racons més curiosos del nostre país i del món. M’agradava i em tranquilitzava. Sortosament, a certs llocs del Pirineu tenim l’alternativa que ens ve de França, anomenada ARTE.

Quina pena! Com volem construir un país si escapcem la cultura i el saber d’aquesta manera.