Els horts

L’alt país d’Urgell, l’Urgellet, conforma un territori molt divers, en el qual, l’home i la natura hi han emmotllat un seguit de paisatges diferents i harmoniosos. Els uns i els altres semblen compondre una simfonia musical. Sense cap mena de dubte, aquesta diversitat constitueix un dels principals atractius d’aquest bocí de Catalunya: les riberes, els fons de les valls, les partides regades, i els vorals de barrancs i torrents, ens ofereixen espais de tota mena per al conreu de l’horta.

Els horts eren la base de l’alimentació familiar fins a la segona meitat del segle XX. Molts productes que s’hi produïen es destinaven al consum de casa. El que podia sobrar, es venia al mercat o a botigues, les que ara s’anomenen comerç de proximitat. Sobretot les dones, i els padrins, dedicaven part del seu temps a l’hort.

Amb la mercantilització del temps, l’aparició del cap de setmana, i del seu aprofitament en el lleure, sobretot en l’esport i els viatges, l’hort va anar quedant apartat dels interessos de la família: era cosa de vells i una pèrdua de temps. De fet, fins fa poc, molta gent pensava que més valia comprar fruita a un supermercat que esmerçar hores en el seu laboriós cultiu. I en part, tenien raó. Per aquest motiu, moltes feixes i terrenys destinats a aquest conreu es van anar convertint en erms i boscos.

Tot i això, i gràcies a la crisi i al desconeixement que tenim d’allò que mengem, s’està produint una recuperació. Moltes són les famílies que aprofiten un tros del jardí de la casa unifamiliar per fer hort i poder menjar productes dels que ara en diuen ecològics. Molts d’altres opten pel conreu en feixes, i en partides destinades tradicionalment. Padrins, pares i aturats el cultiven de nou.

Tenir hort comporta transformar el cap de setmana en un lleure diferent, allunyat del consum dels viatges i de les sortides, cada cop més inaccessibles per a les economies domèstiques.

D’altra banda, el fet de saber o conèixer l’origen d’allò que consumim ha esperonat a molts mortals a tenir hort o a comprar l’excedent d’horts de veïns i conciutadans. Anar a mercat a comprar als pocs productors que queden és un exercici d’interès i preocupació per a la nostra salut.

Disposar d’un hort, i en molts casos, controlar les llavors del que ho produïm, significa també una petita victòria cap a les grans companyies alimentàries transnacionals que controlen tot el procés agroalimentari.

Una altra benaurança de posseir un hort la trobem en l’exercici físic que s’hi fa. És també un bon gimnàs.

De fet, el clima de l’Urgellet i la disponibilitat d’aigua ofereixen la possibilitat de tenir una bona horta. Uns bons espais destinats per a les tomaqueres, enciams, cols d’hivern i escaroles, entre d’altres. Els horts són un actiu més de l’Alt Urgell, una activitat, en l’actualitat lligada majoritàriament al lleure, que no ha d’amagar la multitud de possibilitats que ofereix com a complement de les aprimades economies familiars. Els productes tradicionals de la nostra horta constitueixen un actiu més d’aquest poc conegut país de muntanya i un canal directe per a un consum més sa, allunyat dels processos químics que tan mal fan a la salut.

 

Una bona mostra dels productes de l'horta urgellenca, concretament d'una de les seves parts, la vam poder veure aquest diumenge a la festa major de Fígols. Esperem que aquesta iniciativa esperoni a tots els curiosos i indecisos en la màgia del conreu de proximitat, el tradicional, el de tota la vida, i el més sa.