El Martí Gasull era un patriota i un amant de la muntanya. No és un fet casual que entre els nacionalistes, els de la primera tongada, sortosament ara tothom se'n considera, aquesta pràctica o esport hagi estat sempre lligada a la més política.
Els burgesos de Barcelona redescobrien a partir de la segona meitat del XIX aquella Catalunya rural, salvatge i pura, una mica tronada pels trabucs i les ensulsiades prop dels boscos. Els primers clubs excursionistes van canalitzar l'amor a la pàtria a través del descobriment d'aquell país romàntic i muntanyenc. Més endavant en el temps, els joves separatistes capitalins de la Tralla, els que s'esbatussaven amb els militars i forces policials que els empaitaven a cops de sabre, ja coneixien el rerepaís rural, la "Catalunya profunda" a través de l'excursionisme. Així com els "militars" d'Estat Català, els que volien envair Catalunya des dels Pirineus. O els de Bandera Negra - Santa Germandat Catalana, o més endavant els de Nosaltres Sols, tots lligats a Daniel Cardona de Sant Just Desvern, en són també uns altres exemples. I què dir de les organitzacions com Palestra? Muntanya i país, ho eren tot, gràcies a l'empenta de Batista i Roca i a la inspiració que rebé dels boy-scouts. L'independentisme també va estar present a la guerra civil en la seva versió més vinculada a l'excursionisme, amb les Milícies Pirinenques. Durant la nit franquista, els minyons escoltes laics i cristians van omplir el buit deixat per l'ensangonada feixista. Els centres excursionistes es van tornar a omplir de gent, la muntanya era país i significava llibertat. Refer la nació i crear un estat independent va motivar la creació del Front Nacional de Catalunya i de les seves diferents seccions militars, molt vinculades amb la muntanya. I els esplais parroquials, i els caus, i molta i molta feina.
Excursionisme, a Catalunya, és més que un esport, significa també conèixer el país, i també el món. Els cims dels grans pics del planeta han estat visitats i conquerits per molts catalans. Qui no recorda quan de jovenets cantàvem: "No hi és! No hi és! l'espanyola a l'Everest!". Tot recordant l'absència de la bandera dels veïns al cim més alt del món.
La cultura de l'esforç, de la feina de formiga, que tant ens ha definit, sempre ha estat constantment vinculada a l'excursionisme. La mort d'un excursionista català sempre s'endu un tros de la nostra nació, atesa aquesta vinculació sinònima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada