Barcelona Exprés

Avui, venint cap a casa, m'ha anat just que una persona no m'atropellés amb una bicicleta. De fet, aquest problema comença a ser usual a la ciutat de Vicky i Cristina, la multicultural i internacional Barcelona. Per la nit, en ple centre, has d'anar en molt de compte, en qualsevol moment, un venedor ambulant de begudes et pot investir, i sovint de mala manera. Els de drogues, no cal que en parlem. Si t'atraquen, els lladres tenen les de guanyar, i pobres de vosaltres que els enganxeu in fraganti, encara visitareu la presó. Ah! I no se us acudeixi mai de fer cap denúncia. Si us posen el ganivet al coll, i voleu cridar els Mossos, primer heu de passar per l'hospital, encara que no porteu cap rascada, el lladre i delinqüent té sempre l'esquena coberta, i si és un nouvingut, els drets es multipliquen. El sospitós no és el malfactor, sovint sembla més que ho sigui el denunciant, o el pobre policia que l'interroga. Aquesta és la Barcelona de l'Hereu, la postolímpica, la que fa diners amb els turistes de mala manera, com amb uns familiars meus, que es van retardar 20 minuts en un estacionament en zona blava. La Guàrdia Urbana, diligent com és, no va dubtar en fer servir la grua. Els operaris municipals no van deixar cap etiqueta ni senyal que indiqués el destí del vehicle, que per cert, era de matrícula andorrana. L'ensurt dels familiars va ser impressionant, fins i tot van iniciar els tràmits per denunciar la desaparició del vehicle als Mossos d'Esquadra. Sort que la policia de Catalunya va trucar abans a la Guàrdia Urbana. Tot va ser un ensurt. Una estona després, mentre els meus familiars estaven pagant una caríssima sanció al dipòsit municipal, la grues no hi paraven d'entrar, sempre amb un cotxe de matrícula estrangera al darrere. Clar! El parc temàtic de Barcelona té un preu.