Aquest matí, els Mossos d'Esquadra, amb una ordre judicial a la mà, han desallotjat la Universitat Lliure la Rimaia. És el que passa amb els edificis ocupats, els seus amos sempre en reclamen la propietat, fins i tot en temps de crisi, quan la bombolla ha petat i tot està més que ensabonat. No vull parlar de drets de propietat, ben legítima, sinó de diàleg per part de les autoritats municipals i catalanes, amb tota aquesta colla de col•lectius que no fan més que construir xarxes de contacte social, d'intercanvi de pensament, de coneixement, i com no, d'humanitat. Ells no voldran un Estat, ni un govern i tampoc unes institucions, però s'estimen una societat dinàmica i participativa. I això és el que no vol la partitocràcia, que la gent pensi, opini i decideixi. Encara ens trobem en els temps de la tan criticada indústria cultural d'Adorno, un món teledirigit i mastegat, com els programes de televisió, les pel•lícules del cinema, o les crispetes i hamburgueses del Mac. Un temps en què la llei té diferents mesuradors: segons qui sigui, se n'endú un, o cap.
Suposo que molts veïns han après d'aquests col•lectius socials, propers i constructius, i com no, allunyats dels institucionalismes i dels patronatges egoistes. Convé parlar, i fort, d'una societat millor. Comencem a pensar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada