Aquests dies de fred, tothom va més atrafegat, i poca és la gent que allarga el vespre als carrers. Tothom enfila cap a casa, fins i tot el captaire i passant, que sense sostre, aprofita el caliu d'un caixer automàtic d'una caixa d'estalvis per anar a dormir ben aviat. No són les set, però la temperatura i la lluminària de la sucursal, el terra llis de mosaic, i les parets farcides de cartells amb cara de felicitat hipotecada, s'acaben de convertir en la casa del sense sostre, que de manera endreçada, obre la seva motxilla, de la qual en treu un sac de dormir. Encara no han passat cinc minuts, que l'home jau dins del seu llit, improvisat en una llar nocturna efímera que comptarà amb sobtades visites de gent ociosa de diners. Tot mentre ell dorm i somnia en el demà.
No gaire lluny, els socis d'una ONG demanen diners per a una de tantes merescudes caravanes solidàries, que mirant horitzó enllà, oblida els pobres de casa, pobres de solemnitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada