En ple Raval, allà on molt abans hi havia convents, després cases de gent senzilla, fàbriques i un bullidor d'idealismes de tota mena que esclatava quan la mosca arribava al nas de la gent planera, es troba el conjunt arquitectònic de l'antic Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu.
L'edifici, d'un esplendorós gòtic civil d'estil català, és una mostra vivent de com era aquella Barcelona medieval, bastida amb un doble murallam que separava la ciutat en dues meitats per una rambla que abocava al mar les aigües provinents de la part superior del pla. Aquest monument, únic per la seva singularitat, és un antic hospital que funcionà fins a principis del segle XX, alberga avui la Biblioteca de Catalunya, l'Acadèmia de Medicina, l'Institut d'Estudis Catalans, i l'Escola Massana, entre d'altres.
L'antic pati, obert com si fos un carrer més del Raval, ha perdut la seva funció originària i serveix de distribuïdor d'entrada de totes aquestes entitats allotjades sota les arcades gòtiques. Però el que teòricament hauria de ser un lloc tranquil, plàcid, i harmoniós entre tanta bellesa arquitectònica per admirar, és en realitat una mena de punt de trobada de toxicomans, de sense papers que malviuen al carrer, d'indigents, i de gent que abriga sota una bossa, una ampolla de cervesa. Els racons empedrats hi fan olor de pixum, les xeringues, les burilles, la brossa.... I tot això en un monument únic. El claustre pot estar obert, però no és un carrer qualsevol, és un monument de la ciutat, una joia que s'ha de preservar.
L'edifici, d'un esplendorós gòtic civil d'estil català, és una mostra vivent de com era aquella Barcelona medieval, bastida amb un doble murallam que separava la ciutat en dues meitats per una rambla que abocava al mar les aigües provinents de la part superior del pla. Aquest monument, únic per la seva singularitat, és un antic hospital que funcionà fins a principis del segle XX, alberga avui la Biblioteca de Catalunya, l'Acadèmia de Medicina, l'Institut d'Estudis Catalans, i l'Escola Massana, entre d'altres.
L'antic pati, obert com si fos un carrer més del Raval, ha perdut la seva funció originària i serveix de distribuïdor d'entrada de totes aquestes entitats allotjades sota les arcades gòtiques. Però el que teòricament hauria de ser un lloc tranquil, plàcid, i harmoniós entre tanta bellesa arquitectònica per admirar, és en realitat una mena de punt de trobada de toxicomans, de sense papers que malviuen al carrer, d'indigents, i de gent que abriga sota una bossa, una ampolla de cervesa. Els racons empedrats hi fan olor de pixum, les xeringues, les burilles, la brossa.... I tot això en un monument únic. El claustre pot estar obert, però no és un carrer qualsevol, és un monument de la ciutat, una joia que s'ha de preservar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada