Carles Sabater

Avui ha tingut lloc a Andorra la Vella la lectura del veredicte del jurat del Novè Premi Carles Sabater a la millor cançó en català, el guanyador del qual ha estat el grup Anímic, amb “Hospital per a animals”.

Aquesta iniciativa del Centre de la Cultura Catalana d’Andorra, entitat amb la qual col•laboro des de fa una colla d’anys, és una de les fites més importants en l’actualitat del món de la cançó en català. El Sabater, deixant de banda el que significa, tot un homenatge a un dels millors cantants dels darrers temps i a la vegada una figura cabdal de tot aquell “Rock en català”, que es va impulsar a la dècada dels noranta, representa una iniciativa molt peculiar. Concretament la d’organitzar un premi d’aquestes característiques des d’un lloc perifèric per a molts, Andorra.

Mentre amb els altres membres del jurat repassàvem les cançons que es van presentar, em vaig adonar de la importància del premi: Com des de tots els racons dels Països Catalans, molts grups i solistes s’han decidit a participar i a mostrar el seu art musical. Només en la participació, es demostra molt el ressò del Premi Carles Sabater i com no, la seva importància o pes en la catalanitat.

“Hospital per a animals”, amb una melodia dolça, una lletra suau, que em ressona a l’Albert Pla, i una melancolia que ens retorna a la infantesa, trencarà motlles, de ben segur que agradarà a molts per la seva contemporaneïtat. Us ho asseguro.

El Carles Sabater i el Pep Sala, els Sau, conformaven amb la Companyia Elèctrica Dharma, el meu univers particular musical de la primera joventut, massa abnegada amb la lluita i amb molts viatges amb el Carles i el Joan cap a la Cerdanya. Recordo que en totes aquelles anades i vingudes fins al Bar de l’Agobi de Bellver, els Sau constituïen la nostra arma letal, la nostra companyia per quan travessàvem les Cabanotes o fins i tot, quan aquell camí enfilarem el Túnel del Cadí, per anar a la Patum de Berga, sense sopar i entossudits que no marxaríem de la capital del Berguedà fins haver-nos entaulat. Deuria ser l’any 1990, la nostra joventut, de quan el casal d’Esquerra de Berga, per la Patum, s’omplia dels companys del Solsonès, del Bages i de la Cerdanya. Temps era temps, quan escoltàvem Sau.

Però tornem al present.

D’entre els membres del jurat del Sabater, enguany hi havia un bon amic, en Lluís Sureda, de la Revòlver, una botiga que sense cap ànim de lucre ha col•laborat en la distribució de butlletes en les darreres dues edicions del Sabater. M’agradaria des d’aquí donar les gràcies al Lluís i a tot l'equip de Revòlver per la feina que estant duent a terme, ja no només en el Sabater, sinó en tot el món de la música que es fa al nostre país.

Bé companys i amics lectors, i abans d’acabar aquest post, us recordo que la inscripció per al proper Sabater, el desè, ja està oberta, vinga, animeu-vos a participar.