Parlant de llengua

Que la Najat El Hachmi ha guanyat el Ramon Llull seria notícia en molts països per la joventut de l’autora, per tractar-se d’una persona novella en els alts cercles literaris o per la seva acurada prosa.

En un lloc normal una Najat passaria com una escriptora que comença a guanyar adeptes, uns lectors fidels, uns enamorats que parlen d’ella en les tertúlies literàries, en els suplements de cultura dels diaris i ens els “quecos” programes culturals de les televisions públiques.

La Najat és una escriptora, que escriu en català, com n’hi ha d’altres i, que a diferència d’altra gent, ha nascut lluny. En un país normal, que un ciutadà fill de la immigració escrigui en la llengua oficial no deixa de ser anecdòtic, a Catalunya i a la resta de territoris i nacions de parla catalana també ho hauria de ser, però la realitat encara no és aquesta.

De fet, ella vol ser reconeguda com una persona que domina l’art d’escriure i no pels seus orígens. Najat: perdona’ns que t’utilitzem.

Lluny d’afegir més llenya al foc parlant del seu origen tamazigh i musulmà, m’agradaria afegir que ens hem de començar a acostumar a veure més Najats escrivint, presentant telenotícies i sortint a la palestra política.

No fa gaire, vaig tenir l’oportunitat d’analitzar en una assignatura de la universitat, el projecte del Pla de Cultura de l’Hospitalet del Llobregat, la segona ciutat de Catalunya i un veritable magma de multiculturalitat. Una de les propostes que més em captivà era la d’utilitzar la llengua catalana com a eina vehicular comunicativa de les noves fornades migratòries, majoritàriament d’origen extracomunitari. M’agradà i em sobtà, sobretot tractant-se l’Hospitalet d’un lloc en què la llengua catalana és més que testimonial. El català llengua de trobada, una veritable koiné.

Sense anar més lluny, avui al Centre de la Cultura Catalana han aparegut dues noies castellanoparlants que buscaven un lloc per aprendre català. Les hem adreçat al Servei de Política Lingüística, amb el qual organitzem els Voluntaris per la Llengua. Per cert, manquen vountaris que vulguin invertir una horeta a la setmana per xerrar o prendre un beure amb algun aprenent.

M’agrada que el català s’estigui convertint en una eina d’intercanvi i d’ús entre els nouvinguts. I com no, m’agrada també la normalitat amb què hem d’acceptar més Najats en tots els àmbits de la nostra societat.

Estic content, la llengua està viva, mereix la pena l’esforç.

Per cert, el proper cop que parli de la guanyadora del Ramon Llull serà en termes estrictament literaris.