Adaptar-se

El dimarts, baixant d’Engordany cap a Andorra em vaig trobar un vell amic de la infància i de la joventut, el Marià Cerqueda, un sensacional escriptor.

Durant la passejada a corre-cuita i a gambades per l’avinguda Carlemany li vaig comentar que tenia previst de publicar un nou post al Propense dedicat al bombardeig de Puigcerdà per part de l’aviació italiana.

A partir d’aquí els dos vam començar una amable conversa sobre les diverses vivències de la Guerra Civil per part dels habitants de la muntanya catalana, gent pragmàtica, senzilla, amant de la rudesa i majoritàriament enemiga dels encanteris del luxe de la vida aburgesada de les ciutats.

De tota la xerrada amb el Marià, en guardo una bona reflexió que em va dir:”a una guerra, sobreviuen els qui millor s’adapten”. O dit en un altre ordre:”els que millor s’adapten a la situació són els que sobreviuen”.

És ben veritat, qui s’adapta sobreviu, qui no, pereix.

No hi ha ni ideologies, ni pensaments, ni militàncies, res. Només preval la praxis, el dia a dia, el saber afrontar la situació, molt sovint renovada amb el salt del full del calendari.

Ens adaptem o morim? Sobretot en una societat, com la nostra, en què les discussions de poble i de mal veïnat es resolien amb la pertinença a un bàndol, a uns nyerros o cadells, a uns carlins o liberals, a uns rojos o nacionals.

Una praxis que aconseguia que el roig salvés el capellà en els moments de fúria de la FAI, o que un capellà intercedís als falangistes per la llibertat d’aquell roig que un bon dia el salvà. Una praxis que facilitava que el famolenc robés i s’enriquís, i que un dia es convertís en el nou cacic. Una praxis que permetia que viure a base d’espavilar-se, com l’enginy de les garses i les guineus, per damunt de tota dignitat, de tot codi moral. Una adaptació, una forma de viure.

Què en podem extreure? La necessitat de l’home a adaptar-se a situacions difícils per tirar endavant, per sobreviure.

Sovint, un trajecte curt i esvalotat per les voreres de la Carlemany, pot arribar a sorprendre si s’acompanya d’una animada i interessant conversa.