Dues històries de la Guerra

Vinga, avui parlarem de la Guerra Civil. Una mica més memòria històrica?

El diari de Perpinyà, “L’Indépendant” publicava, en la portada de l’edició del dijous, 23 de gener, el titular “Il y a 70 ans, les italiens bombardaient la Cerdagne”, acompanyat d’una magnífica fotografia d’una vila de Puigcerdà centrada per una columna de fum, provocada per l’impacte d’una bomba. L’article, que signa F Berlic, ens conta que a les 14.30 hores del 23 de gener de 1938, 24 avions italians, provinents del “sudoest d’Espanya”, aparegueren a la Vall de Querol, pel costat de Puimorens, uns sis quilòmetres endins del territori francès, per tal de sobrevolar la Cerdanya i bombardejar les infraestructures ferroviàries, utilitzades pels republicans com a vies de proveïment d’armes. L’objectiu principal, segons ens remarca l’autor, era l’estació de Puigcerdà.

Els avions deixaren anar una cinquantena de bombes, 11 de les quals explotaren dins de l’estat francès. Només a Puigcerdà hi hagué 21 morts i una vintena de ferits. Us aconsello que aneu a una biblioteca per consultar aquest magnífic article i de pas, tafanegeu la fotografia, en la qual ja es veuen alguns xalets d’estiuejants. El turisme a la Cerdanya roda de fa una colla d’anys.

Sense deixar Puigcerdà, us aconsello la lectura d’un inèdit article del Carles Dalmau, publicat en el Programa de les Festes de la Germandat de Sant Sebastià de la Seu d’Urgell, que narra com una colla de treballadors de les dues fàbriques lleteres de la capital de l’Alt Urgell, les Lleteries i la Cooperativa, se les empescaren per salvar tota la maquinària industrial per a la fabricació de mantega i formatge abans que fos destruïda per la desbandada dels republicans, que en la seva fugida practicaren una política de terra cremada. L’article narra l’epopeia del transport fins a Llívia, via Puigcerdà, de tots els artilugis i maquinàries.

En un paràgraf Dalmau descriu com era la retirada dels republicans de la Seu “Carretera enllà es trobava de tot: cotxes, camions, carros, gent a peu i amb animals. La direcció era única, veure qui arribava primer a Puigcerdà”.

Són dues històries diferents de la Guerra del 1936-1939 que han sortit publicades aquests dies, i que paga la pena de llegir amb atenció. Molt sovint aquestes narracions amaguen fets importants que fins ara han estat amagats i oblidats per les grans gestes bèl·liques en grans ciutats i pels actes protagonitzats per molts polítics de primera fila.

El relat de l’atac dels italians sobre la capital de la Cerdanya configura un testimoni de com el feixisme no respectava les fronteres estatals dels països no bel·ligerants per aconseguir les seves fites. Com és que els francesos no reaccionaren amb contundència davant d’una violació del seu espai aeri i d’un atac sobre el seu territori? On era la grandeur?

La perspicàcia dels treballadors de les fàbriques de la Seu, constitueix un acte de fe en un futur, esperançat en el treball i en l’abnegació per damunt dels colors polítics de l’estat. Calia reconstruir el país, tornar a que aquest tornès a somriure, l’esforç s’ho valia.