12 de des. 2011

Els homes dels pijames

Els puc trobar pel Raval, i sovint també per la Ronda de Sant Antoni. Sempre duen amb molt cofoisme aquella roba local, de la seva terra, que aquí sembla un pijama. Ningú els retreu aquesta peculiaritat, fins i tot, els progres els riuen les gracietes. De fet, ells són els responsalbles d'aquesta situació. Són els homes del pijama, de pell confosa, vinguts de l'Àsia musulmana.

No vull ser xenòfob, ni tampoc racista, però em crida l'atenció aquesta mena de ball de disfresses en què l'anterior govern municipal de Barcelona va convertir la ciutat comtal, i de retruc, mig país. En diuen multiculturalitat, el seu nou paradigma social establert damunt de les cendres d'aquella Europa agònica de finals del Segle XX. Envellida i derrotada per un capitalisme d'origen Nord-americà, enfortit il·limitadament després de la Segona Guerra Mundial. Una Europa que també és postcomunista, i que ha begut amb força la poció de la ideologia liberal dels Estats Units. Aquí en tenim la causa.


I què succeeix amb la multiculturalitat? No possibilita l'intercanvi social, sinó una barreja indisoluble. Ocasiona grumolls, però mai un nou líquid. Sense anar més lluny, molts riuen les gràcies de les dones amb burka, en diuen llibertat.


I l'adaptació? On és?

I on tenim l'intercanvi dins d'una societat laica com pretèn ser la nostra?

La multiculturalitat resulta xocant a casa nostra, significa cedir davant dels que no et volen veure viu. Vol saturar un sistema de llibertats per posar-ne un altre de ben diferent.

Els homes del pijama configuren allò més vistós d'un sistema social que ha fracassat a casa nostra i a tot Europa.