El darrer episodi de la telesèrie de l’art aragonès que es troba al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida l’ha protagonitzat una mena de hooligan de la política provinciana de la capital del Segrià, el president de la "Diputación de Lérida" i militant d'ERC, Jaume Gilabert.
Gilabert és un dels personatges més destacats de la militància d'Esquerra de Ponent i un foribund defensor del centralisme de Lleida, una ciutat que controla, domina i vampiritza comarques tan llunyanes i diferents, com són les de l'Alt Pirineu. En un mal moment es va crear aquest monstre de província i bona part del territori encara en paga les males conseqüències.
En Jaume Gilabert, com a bon lleidatà, és també un amant del conflicte i de la depredació, en aquest cas artística, com bé es pot demostrar amb la recent compra, en una subhasta d’objectes antics, d’un retaule originari del poble aragonès de Benavarri. Aquesta adquisició es destinarà al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, com no podia ser de cap altra manera.
En aquest museu s’hi troben moltes peces que estan reclamades per l’església aragonesa. Tots els tribunals eclesiàstics han donat la raó als bisbats aragonesos, però les autoritats lleidatanes, sobretot la Diputació, retenen aquestes obres de mala manera, provocant un conflicte sense precedents amb els seus veïns més propers. Tot s'ha de dir, l'església de Lleida vol acatar les ordres del Vaticà, però els polítics com Gelabert la tenen acorralada, i la fan combregar amb rodes de molí.
Les comarques de l’Alt Pirineu, per desgràcia dependents de Lleida, han perdut, com les aragoneses, molt del seu patrimoni artístic. Les oportunitats de recuperació de l'art religiós pirinenc són poques, però existeixen. Moltes esglésies del bisbat d'Urgell, sobretot les situades a la muntanya, estan mig enrunades i requereixen obres d'estabilització i restauració. Sense anar més lluny, tenim l'exemple de la vall de Tost i el seu romànic. Amb els diners que s'han gastat amb la compra d'un retaule, es podia haver ajudat en la restauració d'una església romànica dels Pirineus catalans. Tanta falta feia comprar aquest retaule? Per quina raó la Diputació de Lleida ha de comprar art aragonès i es deixa perdre el català?
La Diputació es gastarà diners en art aragonès, pleitejant amb els veïns de la Franja, però no deixarà anar ni un euro perquè l’art de l’Alt Pirineu, el de la Catalunya Vella, retorni als seus llocs d’origen.
A Lleida ho volen tot.
1 comentari:
Excel·lent article. Clar i català. Exposes molt adequadament l'arrel del problema... Millor, de varis problemes:
com de malament està "distribuït" administritivament el territori,
el fet que hi ha persones que fan més mal que no pas favor a "la causa" enfrontat-se amb el veïns amb qui més bon tracte hauria de tenir,
que cal invertir diners en patrimoni artístic, però el propi més que no pas el d'altri.
Bona feina!
Publica un comentari a l'entrada