Solidari què?

Hi ha un recull de poesies del Jordi Pasques que té molt a veure amb tot aquest “debat”, per no dir enfrontament encegat, que s’ha originat amb el transvasament del Segre cap a Barcelona.

Amb el títol de “Segre endins. Elegies per a uns pobles colgats d’aigua”, l’escriptor d’Oliana glosa en 44 poemes, un tros de país que mai més serà per culpa de la solidaritat que la gent de l’Alt i Mig Urgell, ha hagut de pagar amb tot això de l’aigua.

Tiurana, Bassella o Castellnou constitueixen alguns dels records glosats per Pasques abans de la seva desaparició en nom de la solidaritat.

Recordo encara, i d’això fa anys, com la gent de Tiurana reberen amb el crit de: “Llop!!”, un titular de la cartera d’obres públiques de Madrid que anava a posar la primera pedra del pantà de Rialp. Llop, cridaven els tiuranencs.

I tot això, en nom de la solidaritat.

Aquests dies els tertulians de les ràdios i de les televisions de Barcelona no han fet més que parlar d’aquesta màgica paraula: solidaritat. Com també ho han deixat anar la gent de la plana lleidatana, delerosos de regar i inundar camps i més camps del secà.

Solidaritat de qui i amb què? Em pregunto.

Recomano la lectura d’aquesta obra del Pasques, així algú que s’omple la boca amb aquest repetit mot, amb ganes de despenjar el trabuc, cridar el mal temps o parlar en nom de la racionalitat, podrà saber-ne el significat verdader, que resta allunyat dels brunzits dels motors dels cotxes que circulen per les avingudes de la capital i de les màquines d’ensulfatar els camps de blat de moro transgènic inundats de la plana.

La solidaritat descansa a Tiurana, en el fang que un dia el llop hi dugué.

Títol: Segre endins. Elegies per a uns pobles colgats d’aigua.
Autor: Jordi Pasques i Canut.
Editorial: Solsona Comunicacions SL (Solsona).
Any: 2000.