Déu, pàtria i rei (II)

Un cop vaig comprar en una llibreria de vell el fascicle dedicat a la comarca de l’Urgellet de l’”Àlbum Meravella” del Centre Excursionista Barcelonés, que fou publicat l’any 1929. El text és obra de mossèn Pere Pujol Tubau, el que fou arxiver de la Catedral, un dels historiadors més importants del segle XX a tot el Bisbat d’Urgell i una de les clares ments que motivà l’interès per l’estudi històric a l’Alt Urgell i a les comarques properes.

El tex principal de la guia és una veritable descripció geogràfica i històrica de la comarca natural de l’Urgellet, o Alt País d’Urgell, part de l’actual Alt Urgell. Paga la pena de llegir-lo, també el trobareu a l’obra completa de l’autor que imprimí l’Editorial Andorra.

Tot i això, l’interès del comentari d’avui no recau en aquest text sinó en dos de secundaris, també publicats en aquest fascicle, que tenen molta relació amb el carlisme, aquesta part de la nostra història que tant hem ignorat i que un dia ja vaig tractar en aquest bloc en un altre post.

En un dels articles d’aquesta guia ,es descriu l’assassinat del llegendari capitost carlí Carles d’Espagnac , conegut popularment com a comte d’Espanya. Suposo que a hores d’ara no em vindrà ningú a atabalar amb drets d’autor d’una editorial extingida i d’un escriptor que de ben segur, no s’hauria molestat per la difusió de la seva obra, ben el contrari.

Amb permís del mossèn Pere Pujol, a continuació us transcric el text que descriu la mort del comte d’Espanya, un dels personatges més sanguinaris del segle XIX a casa nostra, un absolutista de pedra picada, que instaurà un règim de terror a Barcelona i que m és endavant es posicionà al costat del bàndol carlí. Vaja, un altre episodi de les carlinades:

El Toll o Gorga de Sant Ermengol.

“En aquest precipici (quilòmetre 112), emmarcat en un escenari dantesc, que escau presentar mancat de la nota moderna de la carretera, aital com era aleshores, entre nou i onze hores de la nit del dia primer de novembre de 1839, fou llençat el cadàver del general carlí Comte d’Espanya, en l’avinentesa d’haver estat destituït del comandament i conduït a Andorra, per acord de la Junta governativa del Principat, resident a Berga.

A redós de l’antiga ermita de Sant Ermengol, al peu del camí, els assassins esperaren el convoi. Un dels tals, fingint-se quefe dels cipayos, Silvestre de La Seu, malferí el comte i el feu descavalcar. Agarrotat i muntat de nou, fou acompanyat a poca distància, damunt del cingle espadat del Toll de Sant Ermengol, on després d’haver-lo escanyat amb una soga, fou despullat i tirat al riu amb una grossa pedra lligada al coll. Alguns dies després, el cadàver de l’esmentat general, arrossegat pel corrent, fou trobat en l’indret conegut pels comarcans per Raspé d’Armena, una hora més avall del poble de Coll de Nargó, en el cementiri del qual rebé cristiana sepultura, el dia 7 del mateix mes de novembre, sense saber de moment el qui en ella intervingueren de quin subjecte es tractava. Alguns anys més tard, els seus restes foren exhumats i traslladats per la seva família a França.

Aquesta versió, depurada pel temps, ha estat recollida de persones serioses de la contrada, les quals la copçaren de llurs passats. Precisa i rectifica la donada per autors, que desconeixedors de la topografia del país, aconseguiren desorientar als mateixos comarcants.”

Aquest magnífic article, que surt en la pàgina 228 de la guia, en ve acompanyat d’un altre a la pàgina següent amb el qual hi guarda molta relació:

El Pont d’Espia.

“El renomenat Pont d’Espia, que a tres quilòmetres més avall d’Organyà, facilita la comunicació amb les valls de l’esquerra del Segre.

A cosa de mitja horeta, a l’entrefoc del riu de Canelles, s’aixeca airosa la forta masia d’El Pujol (parròquia de Nargó) on, procedent del Coll d’Oden, en la Ribera Salada, pecnotà el comte d’Espanya, el dia 30 d’octubre de 1829. El capvespre següent ho feu a Caselles (damunt d’Organyà), d’on l’endemà en plena nit, fou menat al suplici. No fou llençat d’aquest pont, com erròniament hom propala, ni fou recollit cadàver en els seus voltants, sinó bon xic més avall, sota Els Espluvins, cosa d’uns set qms.”