Els manllevats són uns dies que l’abril deixa al març perquè aquest darrer els hi demana. Uns jorns de fred, pluja, neu o glaç, que any rere any es van repetint amb major o menor intensitat, però sempre els tenim aquí. A casa sempre em parlava la padrina i mai s’equivocava amb l’ancestral predicció. A Ordino hi ha torp, a Cerdanya Rufaca i ahir tronava a Sant Julià de Lòria i a Escaldes.
Els manllevats han estat una de les històries que la saviesa de la muntanya ha resguardat de les modes assedegades que ens venen de fora. En moltes versions, sempre expliquen com el març, quan és a punt de finir i només li resta un dia, demana a l’abril que li’n deixi tres. La història dels dos mesos, té un tercer personatge, que normalment és un pagès confiat en l’arribada del bon temps que se’n riu de l’hivern que s’acaba, representat pel març. La llegenda més famosa dels manllevats que es conta pel Pallars i per sectors de l’Urgellet, com la Vall de Castellbò, és la de la vella de Romadriu, un poblet de la Ribalera, que avui resta abandonat, sota el vell santuari de Sant Joan de l’Erm. La vella acaba perdent, per culpa del mal temps, tot el seu ramat. De fet, sempre és el bestiar la víctima dels manllevats, raó per la qual podem parlar que constitueixen unes llegendes, de cert caràcter mitològic, que tenen a veure amb la societat ramadera.
Aquestes llegendes, normalment venen acompanyades de rodolins, i cada vall de la muntanya n’aporta la seva peculiaritat més interessant. Avui, lluny de presentar-vos els manllevats de la vella de Romadriu, que suposo que tots sabreu, en coneixereu un que he recollit de Soldeu, a Andorra. La novetat d’aquests manllevats no són quatre dies, sinó tres: dos d’abril i un de març. Mirem-ho:
El mes de març no volive acabar de marxar, però com què veïve que li faltaven dies per fer mal li va dir a l’abril:
Abril gentil!
Deixa-me’n un,
Deixa-me’n dos,
i amb el que jo tinc, que farem tres!
I acabaré de matar la vaca, del pobre pagès.
Recollit de Ventura Bonell Areny, de Soldeu (Andorra),el 31 de març del 2008, a les 21.00 hores.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hola, de fet aquesta història dels manllevats, ens confirma el que té d'impredecible la primavera. Jo també n'he sentit a parlar sempre. I de fet la versió dels tres dies és la que sempre he escoltat. Així els "meus" manllevats anirien del darrer dia de març fins els dos següents d'abril.
A aquesta saviesa popular potser caldria afegir-hi la dita castellana que ens recorda "hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo" i para estar más seguro hasta el quarenta de junio".
Potser cal reflexionar sobre la percepció que tenim del temps avui en dia. Una gran part del temps el pasem en llocs amb calefacció (normalment a temperatures massa altes) i en canvi a l'estiu sota l'influència del aire condicionat (fa fred, enmig de l'estiu). De ben segur la percepció del temps es veu esbiaixada, doncs com deia no estem gaire a l'aire lliure, per poder-ho apreciar. Es podria dir que gran part del temps la vivim dins una bombolla
Val a dir que, malgrat el suposat canvi climàtic, les dites populars encara ressonen!!!
Publica un comentari a l'entrada