28 de juny 2013

Els comentaris del Diari

Des de la seva fundació, el Diari d’Andorra pretén ser el buc insígnia de la premsa de les valls. Tot i les seves mancances, substituïdes amb el seu equip humà, proporciona a la majoria de lectors aquesta imatge de referent, de buc insígnia, com ho és Le Monde a Paris, l’ABC a Madrid, La Vanguardia a Barcelona, El Adelanto a Salamanca, o Las Provincias  a la capital a València.

Aquests mitjans que etiqueten una capital o un estat tenen també la seva versió digital, amb notícies, potser més reduïdes que en l’edició impresa, i en alguns casos de pagament. Alguns d’aquests diaris, i també el d’Andorra, en la seva versió digital, ofereixen la possibilitat de comentar qualsevol tipus de notícia, sense haver de demanar cap mena d’identificació  de la seva identitat al que vulgui opinar.

En el cas del Diari d’Andorra, donant un correu electrònic n’hi ha prou. Aquesta peculiaritat converteix el que hauria de ser un normal i respectuós fòrum de discussió, en l’arena d’un circ romà, on els subjectes i objectes de la notícia es converteixen en una colla de condemnats a les feres, disposats a ésser esquarterats i devorats per famèlics lleons libis.

A Andorra, les relacions personals tenen lloc en una escala local, molt propera, en la qual una persona pot ser veïna del replà de l’escala d’un ministre. Aquesta és una de les principals peculiaritats positives de la convivència de la ciutadania amb el poder que fins ara ha caracteritzat a la societat andorrana. Aquesta proximitat té també les seves connotacions negatives en l’aparició d’anònims, com els que surten publicats a l’edició digital del Diari d’Andorra.

Aquesta faceta, en el cas d’un mitjà de premsa que pretén ser insígnia d’una societat com l’andorrana, el desgasta i el desvalora. Per aquest motiu, l’editor i el director d’aquest diari haurien de plantejar-se un sistema per moderar comentaris grollers i insultants, que sovint poden contravenir la llei. Resten qualitat i alimenten la disputa i l’enveja social. Res més allunyat del que hauria de ser el seu objectiu: una propera línia de debat i d’opinió.

Els límits de l’ètica, de la llei, i de la llibertat d’expressió s’han de tenir sempre en compte.

Cap comentari: