El llegat dels carolingis

Els francs, a través de Carlemany, van administrar Urgell i Cerdanya a finals del segle VIII, una mica més tard del 785, després que els gironins els lliuressin la seva ciutat. Ens trobem davant d’un moment de forta convulsió, amb el retrocés dels sarraïns i amb la disputa teològica adopcionista que va desembocar en una heretgia. 

A grans trets, i generalitzant, podem parlar d’una divisió de la població visigoda* en dos bàndols: els que volien romandre en un ordre antic, que havia decaigut totalment amb l'arribada dels musulmans i la posterior dels francs; i els que albiraven una nova oportunitat amb l'administració franca i les seves reformes. En el primer grup hi trobem el bisbe Feliu d’Urgell, portaveu de l'heretgia adopcionista, conjuntament amb el seu màxim precursor, el metropolità de Toledo, Elipand; i en el segon els que es posicionaren al costat de l'administració i de l’església carolíngia, com per exemple Vitiza, fill del comte de Magalona i conegut arreu pel seu altre nom: Benet d’Aniana.

Carlemany, emperador des del 800, i els seus descendents van confiar l’administració dels comtats de la Marca, que seran coneguts en època molt posterior com a Catalunya Vella, a nobles locals, membres de la noblesa visigoda local, barrejada o no amb la franca. 

A diferència dels comtats veïns, l’entrada de l’administració franca als Pallars i a la Ribagorça no es va produir a través d’una iniciativa de la reialesa carolíngia o centrada en aquesta institució, sinó a través dels seus parents els comtes de Tolosa, a principis del segle IX.

Cap el 872, Ramon possiblement del casal de Bigorra i emparentat amb els Tolosa, aleshores desposseïts del seu comtat, va ser el primer comte independent de Pallars i de Ribagorça, uns territoris que aleshores ja s’estenien des del Port del Cantó fins als límits amb el Sobrarb, un comtat veí que va romandre sota l’administració musulmana, conformant com un coll d’ampolla entre Aragó i la Ribagorça.

Jordi Bolòs i Víctor Hurtado han treballat de fa una colla d’anys, a través de la cartografia en el format d’atles, un seguit de comtats catalans durant l’època carolíngia. Les dades contingudes en els pergamins i cartularis que es desaven en canòniques i monestirs han estat el gruix d’un curós treball, l’objectiu del qual ha estat plasmar damunt del paper una realitat existent de fa més de mil anys.

El darrer d’aquests atles, editats per Rafael Dalmau Editor, va veure la llum durant la tardor de l’any 2012. Es tracta de l’Atles dels Comtats de Pallars Ribagorça. Víctor Hurtado el presentarà el dimecres, 3 de juliol, a les 20.00 hores, i a la Llibreria la Puça d’Andorra la Vella.

*visigots: Referit a la població que vivia a Hispania i a la Septimània, fruit del mestissatge dels gal·loromans i hispanoromans amb els visigots.

Títol: Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (806-998).

Autor: Jordi Bolòs i Víctor Hurtado.

Editorial: Rafael Dalmau (Barcelona)