Davant de Canaletes, hi trobarem el Núria, un cafè restaurant, que pel que sembla ha sobreviscut a les onades tsunàmiques del temps i del progrés. Tot i que és difícil trobar-hi una clientela indígena, el Núria encara conserva una mica d'aquella Barcelona xava i burgesa que tenia les Rambles com a espill de la seva voluntat de tirar endavant.
La Font de Canaletes, testimoni del passat, ha vist de tot, des de l'omplir de càntirs de les minyones, al guariment de la set dels passants de mitjans del Segle XX. La promesa de tornar a la Ciutat Comtal, pel qui beu de la seva aigua només es recordada pels visitants més conscienciats, l'elit dels turistes.
Sota de la porta adjacent al Núria, a peu de carrer, una placa de bronze ens recorda la memòria del que va ser president del F.C. Barcelona, Josep Sunyol, també director de la Rambla, diari esportiu per excel·lència, el qual ocupava el primer pis de l'edifici. De fet, la seva presència en aquest lloc és el motiu pel qual els culers es concentren a Canaletes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada