Lluny de ser un epitafi o un panegíric, aquest post només vol esmentar la tasca altruista d'un català anònim que ahir ens va deixar als vuitanta-tres anys d'edat, el senyor Ermengol Passola. La seva passió era Catalunya i la seva cultura, per aquest motiu sempre podia estar al darrera de qualsevol iniciativa que promogués directa o indirectament, la llengua catalana a través d'una activitat artística, com EDIGSA o el local La Cova del Drac.
Volia restar sempre en l'anonimat, callat, murri, però empenyent el carro, per aquest motiu, per la seva manca d'egoisme i pel seu amor a Catalunya, no m'agrada dir que aquest post és un epitafi o un panegíric, per què a ell no li hagués agradat de cap manera.
A Catalunya hi calen uns quants Ermengol Passola per tirar endavant, sobretot en aquests moments de desorientació.
El Diari electrònic Vilaweb el va entrevistar fa cosa d'un mes, en la que seria una de les darreres aparicions públiques d'aquest gran català.
Volia restar sempre en l'anonimat, callat, murri, però empenyent el carro, per aquest motiu, per la seva manca d'egoisme i pel seu amor a Catalunya, no m'agrada dir que aquest post és un epitafi o un panegíric, per què a ell no li hagués agradat de cap manera.
A Catalunya hi calen uns quants Ermengol Passola per tirar endavant, sobretot en aquests moments de desorientació.
El Diari electrònic Vilaweb el va entrevistar fa cosa d'un mes, en la que seria una de les darreres aparicions públiques d'aquest gran català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada