Canalla en un punt d'intercanvi a Jericó (Cisjordània)(Fotografia de l'autor)
Quina por depara el present per a molts habitants del Pròxim Orient, educats sota el foc dels fusells, el soroll del bombardejos i l’extremisme de les interpretacions. Ara, quan el dogma esdevé veritat suprema i converteix la raó en fum dissipat, encara hi ha un petit bocí de claror per a l'esperança i la vida, sí, la vida.
Hi ha un mot amb molta càrrega simbòlica i significativa anomenat llibertat, que en requereix un altre, amb unes característiques tan fortes com l'anterior, la convivència.
Llibertat i convivència poden esdevenir conegudes, companyes, amigues i mares d’una altra paraula: pau.
La llibertat i la convivència condueixen a la pau.
Pot ser tan fàcil?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada