6 d’ag. 2008

A Lluís Escaler....

A “Les Faldades” del número 23 de “Lo Banyut”, la revista que s’edita a la meitat sud de la comarca de l’Alt Urgell, el Josep Espunyes de Peramola presenta tot un dossier dedicat a la figura de Lluís Escaler, fill d’Oliana i fundador de l’organització separatista “Nosaltres Sols”, de la qual en fou el primer president.

Escaler compaginà la feina i la família amb l’amor que sentia pel seu país, Catalunya, el qual volia veure lliure i independent, aquesta raó el va portar a militar al separatisme. Aquesta estima també es completava amb la seva fe catòlica, durant la Guerra dels Tres Anys (1936-1939), es dedicà a salvar vides de religiosos, posant en propi perill la seva seguretat.

Acabat el conflicte, decidí no prendre el camí de l’exili, atès que no tenia cap delicte de sang. Però això no fou motiu suficient perquè els feixistes espanyols, els que feren una croada amb musulmans, el detinguessin i el martiritzessin.

El seu sacrifici cristià i el seu amor per Catalunya ens ha de servir a tots d’exemple, el seu proïsme, serenitat, valentia davant de la mort; el seu amor fratern, no poden quedar oblidats i arraconats.

Sovint, quan es parla de memòria històrica es tendeix a obviar i a arraconar els milers de ciutadans que foren assassinats a la reraguarda republicana, de la mateixa manera, que quan es parla de màrtirs cristians, s’obliden exemples de proïsme com els del Lluís Escaler.

Convé recordar que els màrtirs cristians que la nostra església recorda, víctimes d’una persecució religiosa sense precedents en la història del cristianisme, foren assassinats per altres cristians, que allunyats de la fe i moguts per unes directrius ben estranyes, protagonitzaren aquests lamentables actes.

També cal recordar, que en el bàndol dels vencedors, poc es tingué en compte el paper absolutament cristià, de gent com l’Escaler, que víctimes d’una altra gran incomprensió, gens cristiana, també foren martiritzats, un cop havia acabat la guerra.

El règim de Franco poc tenia de cristià, però molt d’espanyol.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Holan Climent, sempre que puc llegeixo els teus escrits al bloc, records i salut. Em va agradar força l'escrit que tens al llibre de la Catosfera literària.

Climent Miró i Tuset ha dit...

Ei Jordi,
m'alegro que perdis el temps en llegir aquest bloc. Avui, a Prada de Conflent, un profe del Sant Ermengol m'ha demanat per tu.

D'altra banda i canviant de tema, tinc unes fotos que et poden interessar.... són de quatre rocs.