Mossèn Ermengol
Donisa i Nat, capellà de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, preciós
monestir premostanenc, que albergà els comtes d’Urgell de la segona dinastia,
els Cabrera, representa aquell viver religiós dins d’Urgell que era fins fa uns
anys el Pallars Sobirà. Recordo, de petit, tot de mossens pallaresos jubilats
que passejaven amunt i avall pels carrers de la Seu d’Urgell i dels seus
entorns. El padrí sempre hi xerrava, amb aquells capellans de muntanya. Un
altre dels planters de religiosos, el conformava el de la contrada de Guissona.
El dia de la
Hispanitat, de la Raça,d’ Espanya, del Descobriment, o com li vulguem dir, sempre presenta un regust agre, sobretot en una ciutat d'arrelat passat militar com la Seu d'Urgell. Aquell jorn, com una alenada d'aire pur, a l’antiga
Capella de la Immaculada de l’exclaustrat convent de les monges de Lestonnac de
la Seu d’Urgell, Donisa va presentar la seva darrera obra literària, Camins
entre pi roig i i pi negre, una narració en clau d’història, centrada principalment
en l’experiència biogràfica de mossèn Lluís Barbal Espot. La vida dels religiosos del
terrer pallarès i muntanyenc en el període comprès entre les dues guerres
mundials, les persecucions, les injustícies, tot sota el silenci de la
vegetació que més representa aquestes contrades: els pins roig i negre. Tot
això i més.
Mossèn Ballarín, que
ha escrit el pròleg del llibre i home de raó, va fer de mestre de cerimònies,
en una sala mig plena, atesa la manca de difusió als mitjans locals. Entre els
assistents, gent del terrer, curiosos i capellans de poble amics de l’autor que
l’escoltaven atents i somrients. Les seves anècdotes de vida, com les viscudes
durant la Guerra dels Tres Anys, van traduir-se en rialles que trencaven la
típica agror que desperta aquella conflicte armat. Com la d’un dia, en què pel
matí el volia afusellar el General Líster, i per la tarda l’exèrcit franquista.
Ballarín va treure ferro de la tragèdia, amb el seu habitual parlar senzill i
clar, que sempre arrenca somriures.
Camins entre pi
roig i pi negre són els que travessen els Pirineus, històries i vivències, que
ben poden aplegar diferents protagonistes per diversos motius. Aquestes
muntanyes silencioses han estat sempre l'espill d’un silenci protagonitzat
pels pastors transhumants, els paquetaires, els traginers, els minaires, els
carboners, els picadors, els caçadors, els emigrants i els fugitius.
Títol: Camins entre pi roig i pi negre.
Autor: Ermengol Donisa i Nat.
Editorial: Pagès Editors
PS: Val a dir, que
mossèn Donisa em va batejar, i em va posar el seu nom, Ermengol, com el tercer
que duc, després de Climent i Francesc, en honor al meu padrí matern.
