Te'ls pots trobar per tot arreu i aonsegueixen tot allò que volen. Pel seu aspecte físic no passen desapercebuts, i per la seva cultura llunyana, però amb molts tics occidentals, tampoc. Negociants oportunistes, saben treure profit dels seus origens i de la situació econòmica actual, totalment lliure d'arancels. Dominen l'import de tèxtil, el comerç de sabates, botigues de tot a cent, comerços de productes indefinits i no homologats per la Unió Europea, i comerços de menjar revenut amb els prestatges plens a vessar de gènere. Fins i tot, també te'ls pots trobar traient profit del seu aspecte oriental, i els veus regentant restaurants japonesos (Si Mao aixequès el cap). On és l'orgull nacional xinès? La pela és la pela!
Els xinesos estan invertint amb força a casa nostra, i sobretot en els llocs més tradicionals. Ja no en tenen prou amb els seus restaurants decorats a l'estil Kung Fu, amb estanyons de peixos vermells inclosos. Ara ja paguen traspassos de locals de tota la vida, molts bars de barri, tot a cop de bitllet i al comptat. Fins i tot s'han atrevit amb el traspàs d'un bar on es troben els Boixos Nois, prop del Camp Nou. Bar que es queden, és un tros de la ciutat que canvia totalment d'aspecte psíquic. El seu tarannà inexpressiu, amb cara de silenci intel·ligent, emmudeix allò que era soroll i vida de bar. Asseguts darrere de les barres, esperen parcimoniosament que la clientela pagui per la consumició. Tot sense entrar massa a la cuina i ignorant els gustos dels clients. La seva llunyana cultura, i la seva estètica alimentària encara no s'han adaptat a la de casa nostra. Sense anar més lluny, l'altre dia, un amic meu va demanar unes patates braves i li'n van portar unes de fregides amb ketchup. Un cop vaig demanar un entrepà de pernil, i se'm va començar a esbocinar tan bon punt l'agafava amb les mans. D'on havia sortit aquell pa? I aquella mena de xiclet que feia de pernil? Les tapes també són totes iguals. Pel que m'han explicat tenen el costum de comprar conjuntament els queviures a majoristes, sempre al millor preu i sense mirar la qualitat. Ells volen fer diners i guanyar, i no s'estan de romanços. I dels preus? En un bar regentat per xinesos a la Gran Via mai m'han cobrat el mateix per una cervesa. Un dia els vaig demanar el tiquet, però van fer veure que no ho entenien. Tampoc es fixaven amb la màquina registradora de la caixa, cada pagament s'obria sense marcar l'assentament corresponent. Ells volen fer diners i és del tot raonable, però han de donar també un bon servei. Suposo que serà qüestió de temps.
L'altre dia vaig estar a punt d'entrar a una perruqueria xinesa, competència de les agremiades, però em va fer por, no volia sortir amb un pentinat Manga, ni tampoc amb un final feliç, com li va passar a un conegut meu que tenia mal d'esquena, i en anar a una massatgista, aquesta li volia fer una cosa un pèl diferent. Però no tot ha de ser així.
Els xinesos tenen també fama de ser molt gregaris i diuen que mai donen feina a una persona que no sigui de la seva nacionalitat. Darrerament he comprovat com a la Ronda de Sant Antoni estan arreglant un parell de locals de superfície mitjana. Un serà un restaurant "japonès" i l'altre un comerç indefinit amb els rètols farcits d'errades ortogràfiques. A cap dels dos hi he vist treballar una persona que no tingui l'aspecte de xinès. Però vejam, també ens costarà de veure un ciutadà que no sigui xinès, donar una reforma d'un local de la seva propietat a l'empresa d'un xinès. Tot i que pot semblar un prejudici, i sense entrar en hipotètiques guerres de preus, sembla que entre ells s'ajuden.
No em fan por, perquè sé que poc a poc s'aniran adaptant a la nostra cultura, i també nosaltres a ells. Els seus fills ja no voldran menjar patates amb ketchup en comptes de braves, i potser, sabran cuinar i fer entrepans com en els nostres millors bars. Qui sap, potser, tampoc voldran treballar com a "xinus" tot el sant dia, i molts es posaran de funcionaris. És tot qüestió de temps.
Qui deia que els catalans de les pedres en fan pans?
Apreneu-ne dels xinesos, o millor dit, d'aquests nous catalans.
1 comentari:
És increible comprovar la seva capacitat de treball, la d'hores que poden estar al capdavant de negoci. Al meu barri n'hi ha alguns. La majoria per prou feins saben dir els preus i "bon dia". En canvi, en una fruiteria, el nen (que sempre està epr allà) parla sovint amb els veïns que van a comprar en un català perfecte i els seus pares ja l'estan aprenent. Temps al temps.
Publica un comentari a l'entrada