El bon temps

Ahir va començar el bon temps a Barcelona, ideal per a les galipàndries i refredats, i com no, per també alguna desitjada pulmonia. El bon temps arriba i els carrers es tornen a omplir: la Vicky i la Cristina, els paquistanesos desfargats, les bicicletes per les voreres, les putes de la ronda, els escots de pitram, els turistes sexuals i de borratxera, i tot allò que conforma la imatge tòpica de la capital catalana. Tot, va sortir de nou, ahir.

A la plaça de davant del Museu d'Art Contemporani, els skaters d'eterna joventut, alguns ronden els quaranta anys, juguen amb els seus sorollosos patins; mentre no gaire lluny, la canalla filipina del Raval, surt del Col·legi de Sant Francesc, amb els seus impecables uniformes, dignes de la zona alta, de Diagonal cap amunt. Molt a prop, una rotllana de gent del "bon rotllo", ja de certa edat, comparteixen cerveses i cigarretes, tot sota el sol primaveral, i com no, sota la mirada dels turistes, que creuen trobar en Barcelona, una mena de Gomorra, on tot està permès.

Encara falta tot el març i també els Manllevats, però per la capital la gent ha desistit de l'hivernada, i mentalment rendeix la roba d'abric a una altra de més lleugera. Allò és cosa de la gent de la muntanya.

El cel

Una de les moltes coses boniques que té la Seu, és el cel. El seu blau és intens, els núvols el taquen i el pigallen sovint. Tot ho domina, i no sembla alt, per veure'l, no cal alçar el cap, i des de casa, sempre el recordo sobre el coll de Creus i la Traba, sota els darrers esperons del Cadí, la magnànima serra baridana que domina l'Alt País d'Urgell. Ara pensareu, que naïf que s'ha tornat el Climent, els cels tots són iguals. I no! Us asseguro que són molt diferents.

A les valls de Valira amunt el cel és llunyà, a la Cerdanya sembla que hagi de tocar la plana, el del Mig i Baix Urgell és d'un blau molt fort, i el de les ciutats de la costa, a l'hivern és lluminós, i a l'estiu, encalitjat.

Però l'altre dia, estant a Barcelona, em va semblar que era a la Seu, havia plogut, i el vent i l'aigua havien netejat l'hemisferi, el cel estava net, amb petits núvols per arreu. No mo podia creure. Fins i tot, en tancar els ulls m'ho vaig imaginar. Aquella lluminària blava del cel de la Seu a Barcelona. No podia ser.

Potser és veritat que tots els cels són iguals, com ho són també les llunes, però deixeu-me somniar i pensar que no és cert: Allò que tenim en comú tots els humans dalt de l'hemisferi celeste, en tocar a terra, sembla diferent. La lluna que jo veig, és la meva lluna, i no la que veuen altres perduts somniadors.

Assajos de les caramelles

Les caramelles a la Seu d'Urgell són tot un costum, que any rere any, impertorbables, comencen a treure el nas tot just abans de la Quaresma, aquella famosa recta final i "teòrica" de l'hivern.

Tots els homes que estiguin interessats en participar-hi, només cal que es presentin el proper divendres, a les 21.30 hores, al Col·legi de la Salle, els populars "Hermanos". Els assajos ja van començar el dia cinc de febrer, però amb una setmana de retard, s'és encara benvingut.


Apa! A cantar s'ha dit, la Pasqua i la Seu d'Urgell s'ho valen.