L'altre dia, la televisió catalana es feia ressò de la reparació del sincrotró de Ginebra, una de les inversions més salvatges dutes a terme en nom de la ciència, de la física concretament. Aquest aparell de dimensions gegantines i de nom ben estrany es troba molt a prop de la frontera amb França. La seva missió no és cap altra que la d'esbrinar l'origen de l'univers, l'estat escenari on vivim i ens desenvolupem. Aquesta fita s'aconseguiria amb la col·lisió de dues masses de protons que circularien en sentit contrari dins d'aquest immens circuit de radi superior al quilòmetre. No vull entrar a opinar en el debat de la necessitat que les organitzacions internacionals i els estats inverteixin sumes ingents de diners per saber i esbrinar d'on venim i cap a on anem: la ciència ha de tenir el seu lloc en la nostra societat, i el sincrotró també hi ha de cabre. Tampoc vull parlar d'una hipotètica catàstrofe produïda pel xoc de protons. No sóc físic. Escriuré sobre una cosa més terrenal i humana, més mundana i superficial, però prou important com per ser ressenyada: l'aspecte estètic de la gent que va sortir pel Telenotícies, els tècnics de la sala de control del circuit del sincrotró.
El seu aspecte físic, cebós, deixant entreveure certa obesitat, començaments d'alopècia, camises amb rodanxes de suor a les aixelles, alè fort, pantalons ajustats i superats pels greixos lumbars, és el mateix dels tarats i friquis que es reuneixen disfressats a les portes dels cinemes quan s'estrena una nova saga o versió de la Guerra de les Galàxies. Són la mateixa gentola que es passa hores i hores davant dels ordinadors, jugant a top tipus d'entreteniments, sense voler deixar la pubertat, i que també s'ajunten amb els ciber-amics als Mac Donald's o en una reunió de Rol, abillats de mag Merlín o de Conan el Bàrbar. Gent que orgasmeja desmuntant un PC o mirant fotografies pornogràfiques en un ordinador, aquest és el seu retrat.
Però de fet, ells, els del sincrotró, són els triomfadors, els que han tingut la sort de desenvolupar-se bé en el món universitari, en la investigació, formant part d'algun grup de recerca d'alguna institució o d'alguna agència espacial, les quals dedicaran fortes sumes de bitllets per saber si la Lluna té aigua dolça o salada. Gent que treballa tot jugant als marcianets. Entre glopada i glopada de Coca-Cola, aquests cracs del friquisme esbufeguen satisfets davant de la seva creació, el sincrotró, fruit d'un altre joc, mentre que els seus col·legues, els que s'han quedat amb la disfressa, només somniaran en sortir a la premsa el proper dia que George Luckas estreni un altre film, o en motiu d'algun crim, d'aquests que perpetren col·lectivament, tot jugant a cavallers i a princeses.
