Tristos Tropics

Fa uns dies ens deixà el centenari Claude Lévi-Strauss, un personatge clau en l'estudi antropològic social en l'estructuralisme. D'ell en podem destacar un reguitzell d'obres, moltes de caràcter biogràfic, com és el cas de Tristos Tròpics, la qual narra el seu periple per la selva amazònica, resseguint grups indígenes, molt diferents entre ells, tot i el proper veïnatge. En el llibre, les explicacions sobre els amerindis contrasten amb les de la seva infància, en una França laica i dins d'una família jueva. No fa gaire, abans del seu òbit, amb un professor i company, parlàvem de la presència de molts jueus entre els teoritzadors de l'antropologia, la ciència de l'home. Durkheim n'és un altre cas. De fet, la Torà, no deixa de ser també un tractat històric i antropològc, a través del qual, els fills de Jacob regulen la seva vida. Ara no voldria traçar cap teoria relacionant una necessària convergència entre el seu jueu i antropòleg i sociòleg; però resulta prou curiós, com per deixar-ho en el tinter.

Però Tristos Tròpics, lluny de ser l'obra d'un jueu, també ho és la d'un estudiós i mestre entre els homes, un observador nat, un científic social de primer ordre. La seva vida, llarga com la dels patriarques bíblics, -encara continuo amb la comparació-li ha donat aquella vellesa que molts desitjaríem, tranquil·la i reposada.

Tristos Tròpics, en la seva edició en català ens ofereix una sorpresa, va ser traduïda per un dels músics més importants de la nostra llengua, Miquel Martí i Pol. Prosa convertida en poesia, realitat feta música.

Pol i Lévi-Strauss, coneixement i bellesa, entrellaçats per sempre més.